L'horta i el conreu intensiu a Mesopotàmia

Conjuntament amb el conreu extensiu dels cereals, les lleguminoses seques, els dàtils i el sèsam, que ocupaven la part principal de l'explotació, es reservava un petit sector destinat a l'hort on es produien llegums verdes i plantes aromàtiques. Aquest hort es trobava normalment unit als camps principals si el subminstrament d'aigua de la xarxa de regatge era regular, doncs tot i que aquestes plantes exigien una aportació total d'aigua menor que la dels grans camps, en canvi calia que fos més regular.

L'hort estava doncs situat perfectament en les proximitats d'un curs d'aigua, allà se'l proveïa d'un pou que li donava autonomia; també era possible utilitzar en els palmerars l'espai que quedava lliure entre les plantes per dur a terme aquests petits conreus, formats per cogombres, alls, cebes, mongeta tendra, faves, pèsols ..., destinats normalment a l'alimentació de la família; també podien vendre's a la ciutat, igual que els fruits que complertaven la producció de dàtils , com les figues, la poma o la magrana en el III mil·leni, i s'hi sumaren la pera, l'albercoc i el prèssec que s'ho troben a l'època.

Desprès de Troia

El saqueig de Troia és recorda perquè va ser el darrer esdeveniment del món micènic, i cap altre rei de Micenes va poder reclamar la “Gran Soberania”. Els millors aedes canten sempre les darreres històries, i Troi va ser la última. Al cap d'una generació el destí de cadascuna de les ciutats no va ser precisament el mateix: Micenes i Tirint van ser destruïdes per terratrèmols; Pilos pogués ser saquejada per rebels locals; Messina va patir una despoblació a gran escala, com molt ptobablement va passar a Locònia; l'Argòlia va experimentar una nova afluència; van haver-hi migracions a ultramar; no va produir-se un únic i gran enrunament, sinó una decadència progressiva, la desintegració i debilitament de poderoses autoritats que van assumir cada cop menys reconstruccions (en alguns llocs va ser tot el contrari). Molts centres van ser abandonats per sempre, i al seu voltant es va produir una constant afluència de camperols de parla grega procedents de zones perifèriques, que van anar a establir-se als camps abandonats. La tradició recprda aquest procés migratori com l'arribada d'un nou poble: “els doris”. En alguns llocs va prevaldre una forma de vida micènica: Micenes va ser abandonada cap el 1100 aC. El camperolat i els líders locals van mantenir-se encara, però una complexitat seguida d'esdeveniments havia provocat la caiguda de la desenvolupada civilització al palau de l'Edat e Bronze Tardana. L'alfabetisme concevut per a dirigir aquest sistema era tan especialitzat que el coneixement de l'escriptura va desaparèixer amb la fi dels palaus i la mort o dispersió de l'escassa èlit alfabetitzada: la seva societat ja no tenia cap necessitat de la paraula escrita.