El Sistema - Món d'Uruk

Aquest concepte s'aplica a un entorn socioeconòmic no perquè tingui la capacitat d'abastar tot el món, sinó perquè és més gran que qualsevol unitat política. I és una economia món perquè el vincle bàsic entre les parts del sistema és econòmic, tot i que aquest vincle aparegui reforçat fins a cert punt per altres de caràcter cultural i també polítics.

Aquest sistema d'interacció es basa en una divisió jeràrquicament organitzada de la força del treball que possibilità que determinats grups de les metròpolis políticament centralitzades s'expandissin més enllà de les seves fronteres i acumulessin recursos procedents d'una basta perifèria. Depenent de les circumstàncies locals, aquelles àrees perifèriques es caracteritzaven o bé per governs locals parcialment depenents o bé per una dominació directa. El llaç que mantenia units els diversos elements de la jerarquia a tota la circumscripció era la interdependència econòmica. Els nuclis o metròpolis exportaven productes manufacturats a la perifèria, mentre que aquesta abastia a la metròpolis de productes agrícoles, llingots de metall i altres preuades primeres matèries, extretes bé mitjançant mètodes coercitius, tasses, impostos, o bé directament gràcies al caràcter inherentment assimètric dels intercanvis entre ambdós grups.

L'enorme impacte de l'intercanvi exterior en l'evolució social tant al centre com a la perifèria és un fet demostrable, encara que el comerç es basi només en els bens de luxe. Aquest comerç de bens de prestigi juga un rol decisiu en la formació i consolidació de les desigualtats socials, en la mesura que contribueix a cimentar relacions patró-client a l'interior d'un grup de parentiu i a crear aliances entre diferents grups socials.

Als imperis antics no hi ha dubtes que la seva hegemonia va anar molt més enllà dels límits del seu control polític: tot i el control reduït d'un territori es podia exercir una gran influència a la vida econòmica d'un determinat món mitjançant un determinat nombre d'enclavaments situats estratègicament i una xarxa d'aliances amb reis i caps locals independents. Per això tot i que no hi hagi formes de control polític (anexió) no afecta la capcitat d'una societat per controlar l'altra. El domini econòmic ho substitueix.