L'estructura i la morfologia dels òrgans sexuals, la relació que tenen amb l'estructura del cervell, especialment ámb l'amígdala, l'hipotàlem, el còrtex prefrontal i les glàndules adrenals, s'han anat definint al llarg del procés evolutiu. Els canvis han sigut determinants en l'evolució de l'espècie humana.
Els canvis anatòmics dels primats i sobretot dels homínids, com és ara el cas de la rotació posterior i anterior de la vulva de la femella, van fer que els seus senyals sexuals s'amaguessin i que, per tant, el mascle no els pogués visualitzar. Així doncs, si ell volia establir un contacte sexual satisfactori s'havia de comunicar: en cas contrari, segurament la còpula seria menys productiva i difícil.
A aquest tipus de comunicació li calia una estratègia de tempteig. Conseqüentment la capacitat de comunicar-se bé amb les femelles i la impressió que elles rebien dels mascles durant la interacció parlada contribuïa a acceptar el coit. La comunicació amb les femelles seria molt productiva per trobar i establir afinitats i, per tant, es convertiria en una estratègia avantatjosa.
Els mascles més comunicatius, els més predisposats a interactuar, emprarien més temps per conèixer el comportament de les femelles. Serien els que copularien més sovint, les cobririen més cops i, per tant, tindrien més oportunitats de transmetre els seus gens.
L'habilitat i la facilitat per parlar i per produir instruments, la potència sexual i l'augment del cervell tindrien un paper primordial en l'evolució humana. Faria crèixer la sociabilitat intergrupal i el grau de competència de les primeres espècies del gènere Homo
La competició a l'interior del grup, és a dir, la competició sexual encoberta faria incrementar les habilitats dels mascles i de les femelles, a la vegada que augmentaria la competència general del grup. El sexe social contrinuiria a fer crèixer la intel·ligència i la variabilitat de les espècies del gènere Homo. Les més adaptades serien les més competents als ecosistemes antics. Les femelles no estarien només predisposades a mantenir relacions sexuals amb els mascles més potents i d'aspecte físic més rotund, sinó que també ho estarien per utilitzar els mascles més comunicatius i els més capaços d'escoltar. A l'hora d'interaccionar, el timbre de la veu i la quantitat d'informació de què disposessin els mascles farien decidir les femelles a triar l'espècimen amb qui es volien aparellar.
Segons Eudald Carbonell: El sexe social
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada