Els contrastos geogràfics, mediambientals, econòmics i culturals existents entre les planures aluvials de la Baixa Mesopotàmia i els altiplans i muntanyes de la seva perifèria imposaren un seguit de limitacions duradores al desenvolupament de les societats en una i altra zona. Una d'aquestes limitacions decisisves fou que les terres d'aluvió mesopotàmiques, una terra pàcticament sens erecursos més enllà dels bàsics derivats de l'agricultura i cria d'animals, havien d'importar el gruix dels béns materials necessaris per mantenir uns sitemes socials estratificats. Els recursos que necessitaven es trobaven, en gran mesura, a les llunyanes muntanyes les comunitats de les quals es caracteritzaven, segons l'evidència històrica i arqueològica existent, per nivells d'integració sociopolítica i econòmica molt inferiors a les de les ciutats-estat de les planures aluvials, al menys abans del III mil·leni a C.
Els desequilibris dintre d'aquestes societats podrien haver propiciat l'aparició de els ciutats-estat: creixement de les comunitats urbanes, emergència d'estructures administratives jeràrquiques i comlexes, augment d el'estratificació social i la diferenciació política, transició d'economies basades en la reciprocitat a economies de resdistribució i també l'impacte de la intensificació agrícola i l'augment de la població, la guerra o el desenvolupament del comerç intraregional.
Però tots aquests processos que culminaren en l'emergència de les ciutats-estats poguren ser possibles en el context determinat en què els contactes interculturals i l'intercanvi interegional ocuparen una posició prominent. El rol que van dur a terme les institucions públiques, tant seculars com religioses, els empresaris privats en l'obtenció de recursos i el manteniment al llarg del temps d'organitzacions polítiques complexes a la planura aluvial mesopotàmica resulta de difícil comprensió fora del marc d'un univers major, un sistema global de relacions econòmiques i, a vegdaes, polítiques entre aquesta zona i les àrees on existien recursos complementaris i societats amb un nivell d'integració socioeconòmica sustancialment diferent.
L'explicació del desenvolupament s'ha d ebuscar tant en les causes de desquilibri externes al sistema aluvial del sud, com a les causes internes que es posen de relleu en els recents estudis. Les varibles internes suposaven un cert avantatge inicial que permeté a les successives societats del sud donar resposta activament i creativament a les condicions de desequilibri imposades pel marc físiogràfic i culturalon etaven assentades. Aquesta resposta va ser el desenvolupament de l'intercanvi a llarga distància i de contactes interculturals entre les societat d'Uruk de la Baixa Mesopotàmia i lescomunitats de la perifèria circumdant en un intent d'assegurar i regularitzar el fluxe dels recursos desitjats.
L'intercanvi a llarga distància i la formació de l'estat estan intrínsecament associats, ja sigui de manrea directa mitjançant el control estatal del propi comerç, ja sigui de manrea indirecta mitjançant el control estatal dels béns destinats a l'intercanvi i dels mitjans (mà d'obra) per a produir-les. Els contactes documentats en aquesta zona precedeixen en un mil·leni a l'emergència de les ciutats-estat d'Uruk
es un blog molt intesressant!
ResponElimina