Creixement Urbà

La civilització urbana inicial no va adoptar la forma d'una única ciutat de gran tamany amb capacitat de control de tota una àrea, sinó que sembla haver-se disposat en una constitució de múltiples centres urbans contemporanis, amb diversitat de tamany, que controlaven casacuna tan sols una part de les terres aluvials del Tigris i Eufrates.

L'emergència de grans aglomeracions d'ocupació segurament foren incapaces de reproduir-se demogràficament sense un constant flux de nova població, ja que l'absència d'uns determinats nivells d'higiene pública i sense nous avenços en medicina preventiva, aquestes ciutats hagueren de ser llocs amb una gran mortalitat per la massificació i l'augment dels índex d'infecció de tot un seguit de malalties.

Aquests potents factors negatius contraris a un creixement demogràfic endògen fan anar a la recerca dels mecanismes que alimentaren un flux continu i creixent de nous habitants cap a aquelles primeres ciutats: la importància del comerç per al desenvolupament econòmic. El comerç fomenta i sosté un creixement dels assentaments i els beneficis diferencials d'ell estructuren de manera diferent els complexes sistemes urbans que propicien l'expansió dels sistemes de ciutats un cop creades, convertint-se així en el principal motor del desenvolupament de les regions que ocupen.

La diferenciació social és el resultat de la diferenciació econòmica, i l'evolució social i el desenvolupament urbà depenen en darrera instància de l'expansió econòmica. El comerç és un factor central de la concentració inicial de població ja que és una de les vies que tenen les societats per a l'adquisició de recursos exògens, i són aquests qui determinen el creixement i desenvolupament de les societats. Per això el fet que un assentament comenci a crèixer ve detrminant per la capacitat de generar exportacions, combinant-les amb el treball humà i el capital a més de les importacions. Així amb aquest potencial es pot generar més capacitat d'exportació i crear codesenvolupaments en forma de força de treball especialitzada i diversa (nous tipus de treball i noves formes de treballar). Augmenta la diversitat demogràfica a costa de les poblacions rurals veïnes i forgen els hinterlands econòmics i físics.

El creixement urbà és d'arrel un procés de diversificació. De la diversificació impulsada pel comerç va sorgir l'espurna que inicià el procés de creixement. Aquesta especilització possibilita vies alternatives de creixement i selecciona aquelles indústries que estan millor situades en un moment determinat per a crèixer sense trabes. Al produir un augment considerable i també predecible de la productivitat i de l'ocupació, l'especilitació és considerada com el mecanisme clau tan de l'escala social, com del tamany dels assentaments.

L'especialització de la producció fomenta el comerç entre assentaments i regions cada cop més diferenciades i alhora es beneficia dels avenços, sobre tot en matèria de transport. El nombre, tamany i emplaçament de les ciutats depenen de la interacció entre la pretensió de concentrar la vida econòmica i la població en un sol lloccapaç d'assegurar els baixos costos en transport i la tendència a dispersar l'activitat econòmica i la població cap a altres llocs quan els costos de transport són més cars.

El comerç i el desenvolupament regional estan interrelacionats. Els recursos estan distrubuïts de forma desigual en el món natural. Les comunitats s'especialitzaran en l'extracció i processament dels recursos que tene més a l'abast. Els diferencials de productivitat que genera aquesta especialització portaran al comerç. Les diferencies quant a la facilitat o accés al transport des del paisatge són un factor de producció més amb capacitat de provocar desequilibris. El creixement d'una ciutat i el transport acostumen a desenvolupar-se alhora. Les ciutat representen nodes de les grans xarxes de transport. Es formen i creixen en punts de pas natural entre regions molt contrastades que practiquen el comerç o al final de les rutes de transport natural entre aquestes regions o també en nodes crítics al llarg de les rutes. Les ciutats tendeixen a concentrar-se en aquelles àreees pròximes a les rutes que posseeixen el diferencial de productivitat major, garantint així un major volum d'excedents destiants al comerç.