Transport fluvial a la Baixa Mesopotàmia.

Els avantatges competitius de la Baixa Mesopotàmia respecte a les comunitats veïnes impulsaren l’evolució d’unes pautes comercials que són crucials per comprendre l’emplaçament dels centres en l’ecosistema fluvial mesopotàmic i el seu model de creixement.

La instauració del transport fluvial és determinant per assolir els nivells necessaris de desenvolupament que portaran a l’inici de la civilització Mesopotàmica. El transport per aigua a l’antiga Mesopotàmia era unes 170 vegades més eficaç que una caravana mitjana d’ases. El pes mitjà que podia transportar una caravana d’ases era de 0’07 tones de productes en cada viatge i la mitjana de transport fluvial estava en 32 tones. La capacitat absoluta per transportar inplicarà també la capacitat d’acumular excedents: mentre les caravanes d’ases més llargues podien transportar aproximadament una tona i mitja de productes en cada viatge, la mitjana de transport fluvial en aquesta zona (segons consta als textos) venia a ser unes 21 vegades més gran. Es constata que hi havia embarcacions que una sola d’elles podia transportar cinquanta vegades més el pes que la major caravana d’ases i sabem que el trànsit fluvial implicava més d’un vaixell.

Aquestes dades ens permeten estimar el potencial global del transport del delta del Tigris-Eufrates en front la dificultat dels viatges per terra de les demés regions del Pròxim Orient antic. Podent així mateix accedir a un ecosistema de maresmes i aiguamolls que facilitaven el trànsit lateral entre les ramificacions del rius. Aquesta diferència quant a capacitat de transport de les societats de la Baixa Mesopotàmia contraposades amb els seus veïns van ser decisives. La relació entre costos de transport i tasses de creixement tenen una correlació inversa: a menors costos, majors taxes. Hi ha una alta correlació entre creixement econòmic i societats costaneres o properes a rius navegables. En canvi els hinterlands sense vies fluvials presenten en general unes taxes de creixement més baixes. On els costos de transport són baixos, la dicvisió del treball és alta i a l’inrevés.

Els diversos avantatges mediomabientals i geogràfics tingueren importants conseqüències en els processos que portaren al desenvolupament sumeri. Per un cantó els avantatges en l’àmbit de la productivitat i de la flexibilitat del seu marc mediambiental signifiquen que en conjunt les elits que controlen els límits naturals entre els dos ecosistemes, podien obtenir uns excedents agrícoles més elevats que els seus homòlegs del Pròxim Orient, i ho feien amb una major fiabilitat i capacitat de predicció. Per altra banda els avantatges per al transport fluvial que oferia el seu marc geogràfic permetien a les elits concentrar-se i utilitzar els màxims excedents possibles dels seus hinterlands depenents aun cost molt menor que els seus competidors perifèrics. A més el transport per l’aigua els va permetre obtenir recursos i informació no locals d’una àrea molt més gran, i a un cost molt menor que els seus contemporanis de terra endins.