Per què es van extingir els Neanderthals?

Moltes són les hipòtesis que tracten d’explicar perquè els Neandertals van anar perdent un a un els seus territoris davant l’avenç de l’Homo Sapiens, quedant arraconats al sud de les penínsules ibèrica i itàlica fins a extingir-se finalment fa 25.000 anys. Quant al segle XIX es van identificar els primers fòssils de Neandertals, la resposta va semblar òbvia per als científics de l’època: els Neandertals presentaven una fisonomia primitiva, havien de ser unes bèsties que no gaudien de la nostra intel·ligència. Una interpretació basada en el prejudici. No obstant les proves empíriques recollides fins l’actualitat ens diuen ben bé el contrari: els Neandertals eren una espècia amb una intel·ligència i unes aptituds comparables a les nostres. Aleshores perquè van desaparèixer en favor dels Homo Sapiens?

La hipòtesi del conflicte armat per la supervivència de les dues espècies resulta fàcil d’imaginar però mai s’han trobat proves que ho demostrin. Ni caps tallats, ni ossos trencats... res. Una altra hipòtesis proposa que els Homo Sapiens van dur a Europa una infecció contra la cual ells estaven immunitzats però no els Neandertals, que haurien patit mortíferes epidèmies. És una hipòtesis plausible, perquè aquest fenòmen  s’ha produït en altres ocasions que han entrat en contacte poblacions humanes diferents (com quan els castellans van dur la verola a Amèrica), però tampoc s’ha pogut demostrar.

Altres explicacions identifiquen el canvi climàtic que es produí durant aquella època, al qual els Neandertals, procedents de terres fredes, no devien estar adaptats,com a causa del seu declivi. I d’altres argumenten que Homo Sapiens seria una espècie més fèrtil, amb més descendència, que tindria aviat una població més gran, capaç d’expropiar els Neandertals dels territoris amb més recursos.

Enmig de totes aquestes propostes, existeix també la que diu que els Neandertals no van desaparèixer pas, sinó que continuen vivint entre nosaltres, fruit de l’encreuament amb Homo Sapiens. Les proves genètiques realizades amb ADN antic de Neandertal, però, no han recolzat de moment aquesta hipòtesi.

La teoria ara per ara més acceptada justifica la prevalença d’Homo Sapines per un fet tecnològic que va suposar una autèntica revolució industrial.

El desenvolupament d’una nova tecnologia per fabricar armes i eines va convertir Homo Sapiens en una espècie molt pròspera, que va explotar els recursos de manera molt intensiva i va crèixer enormement en detriment dels Neandertals, que quedarien privats dels seus mitjans de subsistència tradicionals. Aquesta hipòtesi, com les anteriors, encara resta per ser demostrada.

Homes de Neanderthal

Els Neandertals eren uns individus originats a Europa que posteriorment van migrar a Àsia. Les seves celles eren molt gruixudes i el seu front força reduït, ja que era baix i molt inclinat. La seva capacitat cranial però, que oscil·lava entre 1300 i 1625 cc, era un 8% superior a la de l'home modern. Tampoc no presentaven una barbeta com la nostra i pel que fa al nas, més gran que el nostre, tenia una superfície interna considerable amb la finalitat d'humitejar l'aire sec i gelat propi de la seva època. Les dents del davant eren d'una mida respectable, tot i que no és això el més curiós, sinó el fet d'estar sovint molt gastats arran de la seva utilització com a "tercera mà".

Pel que fa a la seva figura en general podem dir que tenien un cos relativament curt (168 cm d'alçada mitjana) i ample amb membres també curts i gruixuts. Els seus ossos i els seus múscul eren extraordinàriament poderosos i els convertien en uns individus molt més robusts que l'home actual, uns 10 quilos més de massa muscular per la mateixa alçada. Tot plegat els donava un cert aire de bota de vi que els feia semblants als nostres esquimals. Tarannà que venia accentuat pel fet de posseir uns malucs mes amples que els nostres que si bé per una banda, els permetien parir sense dificultat criatures amb un gran crani, per l'altra, els feia pitjors caminadors que nosaltres.

La seva expansió tan geogràfica com temporal és limitada. Van escampar-se per Europa, el proper Orient i l'Àsia Central, ja que s'han trobat restes des de Gibraltar fins a l'Uzbekistan. Pel que fa al temps, van abraçar un període que té el seu punt inicial fa 230.000 anys i el final fa 30.000 anys.

Els avenços tecnològics es concentren al final de la seva existència i per tant semblem  fruit de la seva convivència amb l'Homo sapiens sapiens .

Els vestits no eren gaire elaborats, ja que desconeixien l'agulla de cosir i per tant els trossos de pell, normalment d'ós, estaven lligats en comptes de cosits.

Les seves armes tampoc no eren gaire elaborades, van ser incapaços de concebre projectils de qualsevol mena i per tant caçaven amb unes llances de fusta amb puntes de pedra o senzillament endurides al foc, de dimensions considerables (s'han trobat a Alemanya restes que s'acosten als 2'5 metres) que no podien llençar, sinó que clavaven a les seves víctimes. La falta de tecnologia la van suplir amb treball amb equip, cooperació i gosadia.

La seva vida era dura i arriscada com testimonia l' exagerat nombre de ferides i cicatrius que trobem a tots els seus fòssils. El fet que moltes estiguessin però curades ens permet treure una segona conseqüència, que el grup tenia cura dels ferits i que alguns aconseguien sobreviure. 

Tenir cura dels vells i dels ferits no és l'únic tret que els dóna dret a la denominació de sapiens. Un segon fet que els converteix en homes moderns és el fet de enterrar els seus morts, de vegades fins i tot amb flors i altres ofrenes. El seu habitatge era força primitiu vivien en coves o en tendes molt senzilles semblant als típics dels indis. El llenguatge, clarament present, era possiblement més simple, potser encara no feien ús dels temps verbals.