UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA. Si et posessis entre dos miralls i volguessis comptar quantes vegades t'hi veus, no acabaries mai.

dimarts, 29 de setembre del 2026

L'ODISSEA. Cant XI

   

 La nau s'endinsa a l'0ceà, el riu que envolta la terra, i arriba al país dels cimmeris, una terra sumida en una penombra perpetua. Odisseu, amb l'ajuda de dos companys, s'afanya a acomplir el ritual que li ha manat Circe: degolla dues ovelles i en recull la sang en un clot. Els esperits dels morts hi acudeixen de seguida però l'heroi, espasa en mà, evita que s'hi acostin abans que en begui Tiràsias. El primer esperit d'acudir és el d'Elpànor, que demana un funeral. Després hi acudeix l'esperit de la mare d'Odisseu, Anticlea, que ha mort consumida per la pena de l'absência del fill; l'heroi no pot contenir les llàgrimes perô, així i tot, no la deixa acostar-se a la sang.

    Finalment, arriba l'alé de Tirèsias, beu sang i detalla a Odisseu la continuació del viatge. Li explica, també, què haurà de fer per congraciar-se amb Posidó després d'aconseguir tornar a casa. Un cop hagi dut a terme tot el que li mana l'endeví, tindrà una vida plàcida í un regne feliç, fins que li arribi una mort vinguda del mar. Odisseu encara vol saber una altra cosa: com parlar amb la seva mare. Seguint les indicacions de Tirèsias, deixa que begui sang i, d'aquesta manera, recobri la consciência. El retrobament és emocionant i també permet que Odisseu sàpiga alguna cosa més de la situació a Ítaca, a part del que li ha explicat Tirèsias: Penèlope no té intenció de tornar-se a casar, si ho pot evitar, i el seu pare Laertes se n'ha anat al camp a menar una vida pobra. Després de la mare, Odisseu veu desfilar una corrua de dones il•lustres de l'antigor, entre les quals l’àvia i la mare de Nèstor.

Odisseu fa una pausa i recorda als feacis que és hora d'anar a dormir; ells resten meravellats pel seu relat. Alcínous li prega que continui i li demana que li expliqui si va veure algun dels seus companys de la guerra de Troia. Odisseu reprên Ia história i relata Ila conversa amb Agamèmnon, que està ple d'amargor per haver mort víctima de la traició de la seva dona, i amb Aquil·les, que revela amb la lucidesa descarnada que ja el caracteritza a la Ilíada que no hi ha cosa que desitgi més que tornar a viure. Odisseu l'anima explicant-li les gestes del seu fill Neoptòlem (a qui ja havíem trobat al cant IV com a gendre de Menelau). El rei d'Ítaca encara veu un tercer antic company d'armes, Aiant de Salamina, que s'havia suicidat després que l'exèrcit grec lliurés les armes d'Aquil•les, un cop mort el gran heroi, a Odisseu i no a ell. Odisseu el saluda però l'heroi, ressentit, no li dirigeix Ia paraula.

El rei d'Ítaca encara veu uns quants estadants il•lustres més del món dels morts, entre els quals Héracles, que el saluda amb efusivitat. Finalment, per por que aparegui l'esperit de la Medusa, el monstre que convertia en pedra amb Ia mirada, l'heroi s'afanya a tornar a la nau, que salpa de seguida.                                                                                         Versió Pau Sabaté.Il·lustrat amb CHAT GPT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada