Després de navegar tota la nit, Telèmac i Atena, sempre sota l'aspecte
de Mèntor, arriben a Pilos, a Ia costa sud-occidental del Peloponnès. Es el reialme de Nêstor, un heroi
ancià i loquaç que, segons Ia Ilíada (on destaca com a conseller dels aqueus i
també per l’afició a rememorar histàries
de joventut), ha viscut tres generacions d'homes. A Ia platja es troben un gran
sacrifici de toros al déu Posidó presidit per Nèstor mateix i els seus fills,
que els acullen i els conviden a seure al banquet i a honorar el déu del mar
una libació de vi (ritual que compleix, irònicament, Atena). Quan han acabat de
menjar, Nèstor els demana qui són. Telémac es presenta i pregunta pel pare. Nèstor,
commogut, rememora el seu retorn de Troia i detalla els noms dels comandants
aqueus que
que també han pogut tornar.
Esmenta, també, el cas d'Aga
mèmnnon, venjat finalment per
Orestes. La conversa segueix per camí: Telàmac bé voldria eliminar els
pretendents però no se’n veu capaç tot sol, i el seu pare és impossible que
torni. Atena/ Mèntor no s'està de comentar, com ja ha fet al cant I sota l'aparença
de Mentes, que encara hi ha esperança i que els déus encara fer que acabi per
tornar. Telàmac, Ilavors, demana a Nèstor com va morir exactament Agamàmnon i
com és que el seu germà Menelau no va defensar-lo, i el vell sobirà de Pilos li
ho explica fil per randa. Li ofereix, també, un carro de cavalls i el guiatge
del més jove dels seus fills, Pisístrat, per anar al palau de Menelau a
continuar la cerca de notícies.
Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CAHT GPT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada