Les lluites de Gladiadors.

 

    Les lluites gladiadors van començar com un esdeveniment relacionat amb el ritual funerari de l’època republicana, però aviat l’arribada massiva d’esclaus i diners procedents dels territoris conquerits estimulà que les classes poderoses fessin les seves inversions en espectacles oferts a les masses per facilitar la seva la seva promoció política. I així el combat agonístic va convertir-se en un instrument. La gladiatura, com tantes altres coses que van anar gestant-se en aquest procés, va arribar a un alt grau de perfeccionament.

    Es tractava d’una pràctica  que combinava tradició, entreteniment i control social i, com no podria ser menys, negoci. Un negoci construït mitjançant el vessament de sang humana aliena. Però el sistema propiciava que l’esclau assolís la glòria , si lluitava bé, i el poble somreia, satisfet, quan gaudia de l’emoció del combat.

    Les arrels de la lluita entre combatents, entrenats i armats de manera molt específica, per a oferir a les masses de les ciutats un espectacle sanguinari, amb unes regles precises i un espai condicionat a l’efecte – com un fòrum – o construït expressament per allò – com l’amfiteatre, cal buscar-la en els rituals familiars de caràcter funerari. Perdudes en la nit dels temps.

    Els combats a mort, on es vessa sang en honor d’un difunt per a propiciar el seu esperit i que s’entén com la primera forma de gladiatura, no pertany al mon romà. Aquesta acció ritual els romans la practicaren perquè la van prendre d’altres pobles veïns, com ara els etruscs o el campans, però també d’altres pobles que no entraren en contacte amb Roma fins dates més avançades. Les lluites a mort en honor d’un difunt d’alt rang sembla haver estat present també a la cultura dels ibers. Per això la hipòtesi més plausible és que es tracta d’un ritual gairebé universal. No es pot atribuir un origen únic i amb transmissió lineal.

    La tipologia de gladiadors més antics son imatges d’enemics de Roma (tracis, samites) cosa que ens apropa a la idea que la gladiatura funeral hauria passat a Etrúria i d’allà a Roma a començaments del s. III ane. La tipologia de gladiadors partien dels models d’enemics de Roma i les armes emprades eren, en origen, armes de guerra normals.

    L’aparició pública dels combats de gladiadors s’acostuma a datar el 264 ane, quan Marc i Dècim van honorar els seu pare mort amb un combat de tres parelles de gladiadors. El combat es celebrà al mercat de bestiar (no existien encara els amfiteatres) del Fòrum Boari. Els gladiadors eren tracis, presoners de guerra aparellats per a la mort. Mica a mica aquests rituals van anar creixent de manera exponencial i van quedar desbordats amb el pas dels anys. I el tema del combat en honor a... passava a ser un pretext.

    Els jocs gladiadors modestos (una parella) van resultar freqüents. Les famílies poderoses estaven convertint-ho en espectacles. Començava la professionalització dels gladiadors, es fundaven escoles de gladiadors i es relacionava amb tema militar.