El poble Vacceu constitueix un dels pobles del centre de la Península Ibèrica amb més personalitat. Constructors de grans urbs ben planificades i políticament autònomes, on les elits aristocràtiques governants tenien un fort component guerrer; practicants d’una agricultura de base cerealística molt excedentària; posseïen una cabana de bestiar molt considerable; hàbils artesans de la ceràmica, el ferro, el bronze i també l’orfebreria; i ben relacionats comercialment amb els pobles que tenien a l’entorn, també de filiació celta.. La societat vaccea va ser molt jerarquitzada que feia servir la cremació com a ritual funerari.
Els
trets culturals que caracteritzen de millor manera als Vacceus venen assenyalats
per la particular manera d’ocupar el territori, la considerable grandària a què
arriben les seves ciutats a partir del s. IV ane, la potent indústria de la
ceràmica que produí de manera massiva, o bé la tècnica del treball dels
metalls, amb armes pròpies i joies amb personalitat, sorgiren a partir del
segle V ane. Tot i que al segles VII i
VI ja es percebia en les poblacions que originaren aquesta cultura, l’assentament
de les bases que ho van possibilitar: agricultura intensiva del cereal, fonamentalment
blat; expansió de la cabana bovina; arquitectura de fang i fusta, on es
construeixen vivendes més espaioses; increment de les relacions comercials amb
les avançades regions del sud d’aspecte orientalitzant. Tot això suposà una
millora en les condicions de vida durant dues centúries, però també un distanciament
social, on les elits rectores dels poblats més destacats es van convertint en consumidors
d’objectes de prestigi que marquen la diferenciació, amb el resultat final de
la formació d’una poderosa aristocràcia que en governava les ciutats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada