Judea i Galilea de l’època romana pertanyen a la
tipologia de societats agràries preindustrials. La majoria de la població – al voltant
del noranta per cent – pertanyia a la classe dels productors, caracteritzats
per una economia de subsistència, mentre que tan sols una petita minoria
formava part de les elits privilegiades urbanes. L’explotació estructural d’aquesta
tipologia de societats estratificades podrà agreujar-se – cosa que sovint
passava – segons les crisis produïdes per desastres naturals (sequera,
epidèmies, terratrèmols) o socials (guerres, invasions) , cosa que causava una
constant precarietat en l’existència dels productors primaris. Aquesta situació
en què una majoria depenia de mínims recursos es caracteritzava per una elevada
tassa de mortalitat infantil, baixa esperança de vida i la dependència dels
favors de les elits, en un sistema de patronatge o clientelisme.
Un aspecte clau del
sistema econòmic era el control, per part de les elits urbanes, dels recursos i
les decisions sobre la producció, tant de l’agricultura, la pesca i la petita
indústria com dels mercats urbans. Els petits propietaris autònoms, la
concentració de les terres més fèrtils en grans latifundis a mans de l’aristocràcia era un procés completat
en època hel·lenística. Això va tenir efectes importants, ja que molts
treballadors, incapaços de sostenir les seves famílies per manca de terres o
per posseir parcel·les massa petites o poc
productives, es convertiren en jornalers al servei dels latifundistes, dedicats
de manera especial al conreu de la vinya i l’olivera. L’exigència fluctuant en
la mà d’obra d’aquests conreus, la situació de molts hauria estat
caracteritzada sovint per la precarietat i la incertesa.
Una situació en la que
moltes persones haurien necessitat préstecs per sobreviure i l’aristocràcia
podia invertir en concedir-los significa que l’endeutament va ser una característica
permanent de l’estructura econòmica amb problemes
per impagament de deutes. Es permetia que els acreedors cobressin un deute, amb
el suport dels tribunals, fins i tot un cop feta la cancel·lació universal de
deutes al final de cada cicle de set anys (any sabàtic); una innovació d’aquesta
mena que contradeia els preceptes bíblics sembla haver respost als interessos
dels estrats més poderosos de la societat palestina. Les dificultats
econòmiques haurien propiciat una progressiva desintegració de les comunitats
camperoles.
