La sabana afavoreix les espècies amb alimentació
omnívora . Fa que els espècies primats passin moltes hores al terra i moltes
menys als arbres amb la qual cosa les agrupacions socials son més intenses. A més,
la necessitat de trametre la localització d’aliments fa augmentar el nivell de
comunicació entre el grup.
El canvi mediambiental provoca una alimentació omnívora
i alhora afavoreix el comportament social del grup.
Tot i això, abandonar els arbres i sortir a les planures
obertes era perillós, perquè aquestes planures son l’espai dels predadors. Van
haver d’inventar-se una nova manera per aconseguir l’èxit: els primats no estan
dotats per la carrera. La nova fórmula va ser la cooperació: adoptar posicions
defensives comunitàries dins d’un marc social coordinat i semi cooperatiu de
caràcter jeràrquic, amb una cohesió total o amb certa dispersió per grups. Va
ser un reforçament social.
La conducta es modifica segons la pressió alimentària i la major
cooperació es dona quan cal aconseguir carn: la cacera sempre és cooperativa. A
més dificultat d’obtenir recursos (per dispersió o per risc) l’organització
social cal que sigui reestructurada fent-se més cohesionada perquè el principal
beneficiari de la nova situació sigui el grup i no l’individu: es passa d’una
actitud individual a una de grupal.
Els homínids van atrevir-se a endinsar-se a les àrees
obertes i descobertes perquè van ser
capaços de fer front als riscos que havien d’afrontar. Per això hi havia dos
camins: o fer-se més agressius, per enfrontar-se als predadors si calia, o
fer-se més cooperatius. El primer requereix jerarquia, mascles dominants i
organització piramidal del grup. El segon implica disminuir l’agressivitat i
això fa que les femelles obtinguin un paper important.
El transport d’aliments a un lloc en concret es fa
per compartir, i això és un tret bàsic en un sistema social cooperatiu total.
Aquest lloc es converteix en la llar o campament. La cooperació en l’educació i
cura de les cries és lògica en una societat marcada per la cooperació total, i
això permet tenir un nombre més elevat de cries. Cooperar, compartir, treballar
per al grup i no per a l’individu, d’elles en davalla tenir una llar o
campament i portar-hi els aliments
Querol, Mª Angeles; Triviño, Consuelo. La mujer en “el orígen del hombre”. Bellaterra Arqueologia, Barcelona 2004
