LA ILÍADA. Cant XXI

    

    Continua la gran gesta bèl·lica d’Aquil·les, la seva aristeia despietada, que s’alimenta de la desesperació per la mort de l’amic Pàtrocle. El seu atac ha dividit l’exèrcit en dues meitats: els uns van pel pla, fugint, coberts de boira, i els altres rodolen cap el riu Escamandre, que els déus anomenen Xantos. Saltant el riu amb l’espasa, Aquil·les mata per tots cantons i les aigües es tenyeixen de sang. Atrapa dotze nois , els lliga les mans i els dóna als acompanyants perquè els portin a les naus i paguin per la mort de Pàtrocle. Licàon, fill de Príam, fuig, despullat, sense armes; quan Aquil·les el veu, el troià li agafa els genolls en senyal de súplica. Però l’heroi no està disposat a perdonar ningú; li clava l’espasa al coll i després l’agafa pel peu i el llença al riu.

    Aquil·les proclama que matarà tots els homes de Troia i que el riu no els protegirà. En sentir-ho el Xantos s’enfurisma. Aquil·les abat Asteropeu – el cabdill dels pèons, ell mateix descendent d’un riu – i el deixa a la riba, on se’l mengen les anguiles i els peixos. Després va matant els pèons, fins que el Xantos prenent l’aparença d’un home, s’alça es posa a parlar-li: li ordena que tregui els guerrers de dintre seu i els abati a la plana, que ara li estanca les aigües. Aquil·les s’hi nega i es llança contra el riu, i el Xantos s’infla i expulsa els cadàvers a terra ferma. El riu lluita amb les ones contra Aquil·les; el corrent s’endu l’heroi, que surt de l’aigua i corre per la palna espantat, i el riu el segueix i l’atrapa amb les onades; el salven Atena i Posidó. El Xantos demana al riu Simoent que l’ajudi a combatre Aquil·les i torna a xuclar-lo. Llavors intervenen Hera i Hefest; aquest darrer encén un foc a la plana, que la deixa tota seca; el riu, abrusat, es retira. Aquí la lluita entre els déus és també una lluita entre els elements.

    Tots els déus tornen a l’Olimp, excepte Apol·lo que s’endinsa a Troia. Mentrestant, Aquil·les encara abat enemics. Príam ho veu tot des de dalt la muralla; ordena als guardians que tingui les portes obertes fins que no hagin entrat tots els fugitius i després les tanquin darrere seu. Apol·lo pren l’aparença del troià Agènor i es fa empaitar per Aquil·les cap al riu, mentre els troians entren en tromba a la ciutat.

 

 (Versió de Pau Sabaté)