Continua la gran gesta bèl·lica d’Aquil·les, la seva aristeia despietada, que s’alimenta de la desesperació per la mort de l’amic Pàtrocle. El seu atac ha dividit l’exèrcit en dues meitats: els uns van pel pla, fugint, coberts de boira, i els altres rodolen cap el riu Escamandre, que els déus anomenen Xantos. Saltant el riu amb l’espasa, Aquil·les mata per tots cantons i les aigües es tenyeixen de sang. Atrapa dotze nois , els lliga les mans i els dóna als acompanyants perquè els portin a les naus i paguin per la mort de Pàtrocle. Licàon, fill de Príam, fuig, despullat, sense armes; quan Aquil·les el veu, el troià li agafa els genolls en senyal de súplica. Però l’heroi no està disposat a perdonar ningú; li clava l’espasa al coll i després l’agafa pel peu i el llença al riu.
Aquil·les proclama que
matarà tots els homes de Troia i que el riu no els protegirà. En sentir-ho el
Xantos s’enfurisma. Aquil·les abat Asteropeu – el cabdill dels pèons, ell
mateix descendent d’un riu – i el deixa a la riba, on se’l mengen les anguiles
i els peixos. Després va matant els pèons, fins que el Xantos prenent
l’aparença d’un home, s’alça es posa a parlar-li: li ordena que tregui els
guerrers de dintre seu i els abati a la plana, que ara li estanca les aigües.
Aquil·les s’hi nega i es llança contra el riu, i el Xantos s’infla i expulsa
els cadàvers a terra ferma. El riu lluita amb les ones contra Aquil·les; el corrent
s’endu l’heroi, que surt de l’aigua i corre per la palna espantat, i el riu el
segueix i l’atrapa amb les onades; el salven Atena i Posidó. El Xantos demana
al riu Simoent que l’ajudi a combatre Aquil·les i torna a xuclar-lo. Llavors
intervenen Hera i Hefest; aquest darrer encén un foc a la plana, que la deixa
tota seca; el riu, abrusat, es retira. Aquí la lluita entre els déus és també
una lluita entre els elements.
Tots els déus tornen a
l’Olimp, excepte Apol·lo que s’endinsa a Troia. Mentrestant, Aquil·les encara
abat enemics. Príam ho veu tot des de dalt la muralla; ordena als guardians que
tingui les portes obertes fins que no hagin entrat tots els fugitius i després
les tanquin darrere seu. Apol·lo pren l’aparença del troià Agènor i es fa empaitar
per Aquil·les cap al riu, mentre els troians entren en tromba a la ciutat.
(Versió de Pau Sabaté)