UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA. Si et posessis entre dos miralls i volguessis comptar quantes vegades t'hi veus, no acabaries mai.

dimecres, 18 de febrer del 2015

Australopithecus (La Srta. Lucy)



El 24 de novembre de 1974, Donald Johanson i el seu equip van trobar en el riu Awash, a la regió d'Afar (a Etiòpia), un esquelet d'homínid. Es va poder recuperar el 40 % dels seus ossos, que tenien una antiguitat d'uns 3 milions d'anys. A aquest esquelet, que correspon a un australopitec femella, d'uns 20 anys d’edat, li van posar el nom de Lucy per la cançó dels Beatles Lucy in the sky with Diamonds, que sonava a la ràdio del campament.


Aquests homínids eren de complexió dèbil i de petita estatura (menys de 1,5 metres) amb mans llargues i fines, amb els polzes que es poden oposar a l'índex, fet que li permet la "prensió de precisió" (pot enfilar una agulla, cosa que no pot fer un ximpanzé). La volta craniana estava deprimida en excés; la seva cara s'avançava a manera de musell, amb una mandíbula robusta i un mentó fugisser, que en conjunt els feia més semblants als simis que no pas a l'home. La seva capacitat craniana era inferior als 600 cc. (en els goril·les oscil·la entre 340 i 750 cc i en els ximpanzés entre 300 i 500 cc), encara que en relació a la seva estatura els Australopitecs presentaven una capacitat craniana superior a la dels ximpanzés. 


Un punt important per distingir-los dels simis és que caminaven alçats, encara que no tant com els homes més evolucionats, però havien prescindit totalment de les seves extremitats anteriors per desplaçar-se, tal i com es dedueix dels ossos de les extremitats, de la posició avançada de l'orifici occipital a la cara inferior del crani i de la forma de la pelvis.


L'australopitec era omnívor i vivia a planes i pujols amb roques abundoses, i a la vora de l'aigua. Lucy pujava pels arbres amb habilitat però ja no era estrictament una mona.  A l'igual que nosaltres els humans, és un mamífer que pertany a l'ordre dels primats i a la família dels homínids. Moltes han estat les restes trobades d'australopitecs, de les quals cal destacar les petjades petrificades, d'uns 4 milions d'anys d'antiguitat, de tres individus bípedes els peus dels quals tenen dits d'aspecte humà. Van ser descobertes l'any 1978 a Laetoli (Tanzània) per Mary Leakey. 

De totes les troballes fetes fins a l’actualitat, s'ha arribat a la conclusions següents:

hi ha tres espècies d'australopitecs: La més antiga, l'Australopithecus afarensis, es desenvolupà fa uns 6 milions d'anys i ja era bípede fa uns 4 milions d'anys, de l'afarensis van sortir les altres dues espècies d'australopitecs, l'africanus i el robustus, així com el primer representant del gènere Homo, l'anomenat Homo habilis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada