Entre els grups agraris de les
disperses cases fortificades (necròpolis de càmeres) i el poblament dispers de
grups pastorils (concentracions megalítiques), es va articular un important
canvi caracteritzat per l’aparició de nuclis fortificats de petita entitat.
Aquests s’ubiquen junt a enclavaments dels recursos miners que intervene en la
impulsió de la societat classsita inicial. La intensificació dels recursos
miners supera les necessitatas locals, convertint-se en centres especialitzats
de producció per abastir a llunyans consumidors, molt més enllà de ser espais
socials compartits entre comunitats .
La recerca de primeres matèries
de major qualitat i el seu procésde treball anirà acompanyat d’una
especialització creixent en l’articulació de la mina com un espai de fabricació
(preformes), i la conseqüent creació d’una divisió tècnica i territorial del
treball que culminarà amb la presència d’assentaments fortificats on es
centralitza la transformació última (suports laminars) i es garanteix la
circulació a llarga distància. Nous recursos aniran capitalitzant l’interés,
sobretot aquells que materialitzen les dissimetries socials com ara la variscita.
Va ser la mineria i la
metal·lúrgia del coure la que generà una major transformació de la societat
classista. Els seus productes van proveir instruments clarament orientats a
l’exercici de la coerció (armes); però sobretot perquè va auspiciar el
desenvolupament de noves relacions socials, després d’una complexa divisió
tècnica i territorial del treball (mineria i metal·lúrgia).
La desigual distribució espacial
dels mitjans de destrucció i dissuassió dels assentaments, i especialment de
llurs fortificacions, revelen que aquests enclavaments perifèrics,
especialitzats i depenents, materialitzen l’existència de profundes
dissimetries socials entre dos sectors dela població. D’una banda des que
ocupen la cúspide social i el monopoli dels únics mitjans de coerció i
destrucció (armes, fortificació), dels principals mitjans coactius, desl
productes de llunyana procedència (làmines d’or, vasos de marbre). Aquests
grups tenen una disponibilitat d’excedents molt diferenciada, tot i no ser
productors, i d’ús exclussiu. De l’altra la resta dels ocupants del llogarret
que, extramurs del recinte fortificat, sense disposar dels mitjans de
destrucció i sense accés als productes de procedència llunyana, mantenen la
intensiva i especialitzada producció metal·lúrgica i tèxtil,així com la minera
i els treballs de tala sistemàtica del bosc.
Aquesta producció s’organitza
sobre la base d’unitats domèstiques diferenciades i posseidores dels mitjans de
producció metal·lúrgica (gresols) i tèxtil (tel·lers) revelen una peculiar
situació de dependència. Al no tenir accés ni als mitjans de destrucció ni als
productes llunyans, resulten només unitats de semiproducció especialitzades.
L’absència d’intervenció agrària i també
l’absència d’àrees d’emmgatazematge alimentari multipliquen tant el nivell
d’especialització com la seva dependència respecte els residents del recinte
fortificat.
Allò que millor expressa la
desigualtat és el consum d’aliments: cap dels dos grups participa dels
processos productius però els del
recinte fortificat gaudeixen de més possibilitats de reproducció física.Això
revela l’existència d’una relació de classes. Un grup de la població s’expressa
com a classe dominant des del monopoli de l’ús de la força, el monopoli dels
productes simbòlics que comencen a
funcionar com a primitius aparells ideològics que justifiquen aquella desigualtat
i probablement des d’una peculiar forma de propietat particular del coure que
no estva subjecte a les tradicions i limitacions d’una antiga propietat
col·lectiva com la terra.: annexionant als recintes fortificats els forns de
reducció i aprofitant-se de l’única força animal associada al transport (el
cavall), materialitzanAnnexionant al recinte fortificat les estructires
d’emmagatze (sitges) i apropiant-se
exclussivament de productes llunyans, materialitzà el control sobre ek darrer
graó del procés metal·lúrgic: la circulació.
