UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA. Si et posessis entre dos miralls i volguessis comptar quantes vegades t'hi veus, no acabaries mai.

divendres, 11 de gener del 2013

Societats mineres i metal·lúrgiques occidentals


Entre els grups agraris de les disperses cases fortificades (necròpolis de càmeres) i el poblament dispers de grups pastorils (concentracions megalítiques), es va articular un important canvi caracteritzat per l’aparició de nuclis fortificats de petita entitat. Aquests s’ubiquen junt a enclavaments dels recursos miners que intervene en la impulsió de la societat classsita inicial. La intensificació dels recursos miners supera les necessitatas locals, convertint-se en centres especialitzats de producció per abastir a llunyans consumidors, molt més enllà de ser espais socials compartits entre comunitats .

La recerca de primeres matèries de major qualitat i el seu procésde treball anirà acompanyat d’una especialització creixent en l’articulació de la mina com un espai de fabricació (preformes), i la conseqüent creació d’una divisió tècnica i territorial del treball que culminarà amb la presència d’assentaments fortificats on es centralitza la transformació última (suports laminars) i es garanteix la circulació a llarga distància. Nous recursos aniran capitalitzant l’interés, sobretot aquells que materialitzen les dissimetries socials com ara la variscita.

Va ser la mineria i la metal·lúrgia del coure la que generà una major transformació de la societat classista. Els seus productes van proveir instruments clarament orientats a l’exercici de la coerció (armes); però sobretot perquè va auspiciar el desenvolupament de noves relacions socials, després d’una complexa divisió tècnica i territorial del treball (mineria i metal·lúrgia).

La desigual distribució espacial dels mitjans de destrucció i dissuassió dels assentaments, i especialment de llurs fortificacions, revelen que aquests enclavaments perifèrics, especialitzats i depenents, materialitzen l’existència de profundes dissimetries socials entre dos sectors dela població. D’una banda des que ocupen la cúspide social i el monopoli dels únics mitjans de coerció i destrucció (armes, fortificació), dels principals mitjans coactius, desl productes de llunyana procedència (làmines d’or, vasos de marbre). Aquests grups tenen una disponibilitat d’excedents molt diferenciada, tot i no ser productors, i d’ús exclussiu. De l’altra la resta dels ocupants del llogarret que, extramurs del recinte fortificat, sense disposar dels mitjans de destrucció i sense accés als productes de procedència llunyana, mantenen la intensiva i especialitzada producció metal·lúrgica i tèxtil,així com la minera i els treballs de tala sistemàtica del bosc.

Aquesta producció s’organitza sobre la base d’unitats domèstiques diferenciades i posseidores dels mitjans de producció metal·lúrgica (gresols) i tèxtil (tel·lers) revelen una peculiar situació de dependència. Al no tenir accés ni als mitjans de destrucció ni als productes llunyans, resulten només unitats de semiproducció especialitzades. L’absència d’intervenció agrària  i també l’absència d’àrees d’emmgatazematge alimentari multipliquen tant el nivell d’especialització com la seva dependència respecte els residents del recinte fortificat.

Allò que millor expressa la desigualtat és el consum d’aliments: cap dels dos grups participa dels processos productius  però els del recinte fortificat gaudeixen de més possibilitats de reproducció física.Això revela l’existència d’una relació de classes. Un grup de la població s’expressa com a classe dominant des del monopoli de l’ús de la força, el monopoli dels productes simbòlics  que comencen a funcionar com a primitius aparells ideològics que justifiquen aquella desigualtat i probablement des d’una peculiar forma de propietat particular del coure que no estva subjecte a les tradicions i limitacions d’una antiga propietat col·lectiva com la terra.: annexionant als recintes fortificats els forns de reducció i aprofitant-se de l’única força animal associada al transport (el cavall), materialitzanAnnexionant al recinte fortificat les estructires d’emmagatze  (sitges) i apropiant-se exclussivament de productes llunyans, materialitzà el control sobre ek darrer graó del procés metal·lúrgic: la circulació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada