A Atenes era difícil regular els sistema monetari i bancari. El dracma tenia un valor estable i per tant es convertí en una moneda de refrència i intercanvi internacional. A tots els països del món el seu poder adquisitiu era una mesura de blat.
Com que era metàl.lic, no era transportable fàcilment, però justament per això van aparèixer els bancs. Els atenesos consideraven immoral el péstec amb interés i durant segles els estalvis eren guardats individulament. Però es van adonar que això l’únic que feia era sostreure aquests capitals dels cicles productius. I sense deixar de prohibir els bancs, van consentir que els estalvis es dipositessin als temples. Així, confiant els diners als déus, l’aspecte moral quedava salvat. I per altra banda, la divinitat en qüestió era lliure de fer l que volgués amb els diners. Si li convenia deixar-los a un fidel, amb el compromñis que els tornés amb interés.
Aquests déus banquers treballaven de la següent manera: als qui depositaven el seu capital a les seves institucions, ells els en donaven de renda el dos o el tres per cent. Però als qui veien a demanar-los un préstec, els exigien fins a un vint per cent d’interés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada