NEOLÍTIC MITJÀ (5.500-4.500 aC)

Les comunitats agrícoles, basades en les plantes i els animals domèstics, van assolir un desenvolupament consiederable. Al Neolític mitjà es perfecccionen les eines i les tècniques agrícoles, com la descoberta de l’arada amb rella de banya de cérvol, que segons sembla estaba tirada per bòvids. La nova eina permetia el conreu dels sòls més durs de les terrasses i una millor productivitat. Continuava el conreu de les espècies Triticum monococcum, Triticum diccocum, Triticum spelta, però l’espècie més documentada és el Triticum destivum. L’ordi va mantenir la seva importancia económica. El mil sembla que va mantener sempre una posición modesta i el Secale i l’Avena no van esdevenir, segons sembla, conreus purs.
No coneixem actualemnt els productes acabats obtinguts dels grans de cereals i de la farina mòlta amb l’ajuda dels nobrosos molins, però hem de suposar que feien servir les mateixes receptes que en el Neolític antic. L’alimentació a bases de cereals sembla ser la predominant i d’ús quotidià. S’utilitzaven probablement les farinetes de grans de cereals de tipus coliva i s’hi barrejaven llavos d’algunes espècies de lleguminoses o fruits d’arbres conreats o espontanis. També podem siposar que consumien algún tipus de farinetes a base de cerals molts amb més finesa. Per bé que no podem excloure la preparació d’algunes varietats de pans o coques, encara no disposem de permetin mantener aquesta afirmació.

Cereals al Neolític Antic (6.500-5.500 aC)

Les comunitats neolítiques ceralistes generalment són de petites dimensions i sense gaire estabilitat. La seva economía es fonamenta en la criança d’animals domèstics i el conreu de cereals, essencialment blat i ordi, dels quals es coneixen diverses espècies. Altres cereals, com el sègol i el mil no tenien una veritable importancia económica.
Per recollir els cereals es feien servir falçs compostes per un mànec d’os o de banya de cérvol, en el qual s’hi fixaven les làmines de sílex. Els molins són presents pràcticament a totes les habitacions , la qual cosa demostra un treball constant dels cereals, que aparentment estaven torrats sobre palts d’argila dins dels forns o damunt dels fogars. Aquest procediment era utilitzat tant per faciltar l’eleminació de les cariopsis vestides com per asegurar-se una conservació i molta més fàcils i còmodes. Si bé els indicis del conreu de cereals són nombrosos, no es creu que el seu paper hagi estat gaire important en la dieta quotidiana. La utilització dels cereals com a provisions per a les estacions fredes és força versemblant. No es disposa d’informació directa sobre la manera de consumir els cereals durant el Neolític antic, però podem suposar, gràcies a les informacions de caire etnogràfic, que els farines i les sèmoles formaven part dels components de les farinetes que han deixat traça en els vasos. Malauradament, fins ara, la crosta dipositada en els vasos del Neolític antic no ha estat pas analitzada, i per tant no coneixem exactament quina és la seva naturalesa.
Un aliment molt senzill els la coliva (pastís de blat i anous repartit en memoria dels morts). La coliva s’obté després de fer bullir els grans de blat lleugerament triturats i afegint-hi anous triturades i mel.