ORIGEN DE ROMA

       

    Entre els segles XVI-XIV ane i els XIII-X ane (bronze mitjà i bronze final) es remunten els vestigis més antics de Roma que s’han recuperat. Pertanyen al Capitoli, el Palatí, la vall del fòrum i el Fòrum Boari. Els primers assentaments testimoniats per l’arqueologia  consistien en petits agrupaments de cabanes de planta oval, delimitades per grans troncs de fusta clavats al sol (tot i que la fusta amb el temps desaparegué, la impromta dels troncs permet reconèixer l’espai ocupat per aquestes edificacions), amb parets i teulades de branques entreteixides i fang. Les persones que hi habitaven es dedicaven principalment al pastoreig.

    Aquests primers pobladors també comerciaven amb la sal que s’extreia de les salines  situades just a la desembocadura del Tíber. Com a producte essencial per a la conservació dels aliments i la seva preparació, com el formatge, la sal era transportada des de la costa fins les regions muntanyoses a l’est de Roma, a la regió de la Sabina, mitjançant una ruta, encavat pavimentada i coneguda coma via Salaria, que tenia com escala intermitja un indret conegut com a Salines, al Fòrum Boari, als peus de l’Aventí. Prop d’allà estava l’Ara Màxima.

    El comerç de la sal va ser l’inici del primer mercat de la futura Roma. Tot fa pensar que aquesta activitat va quedar sota la tutela d’una divinitat, identificada amb Hèrcules o Caco. El control del comerç per part dels primers pobladors del Capitoli i del Palatí, instal·lats allà des del s. XVI ane, contribuí que els seus assentaments augmentessin i anessin ocupant de mica en mica regions contigües.

   La Vall del Fòrum degués poblar-se  a l’entorn del S XIII ane, però va ser abandonat gairebé tres-cents anys després per una causa desconeguda, i la zona va quedar reservada exclusivament d’ús funerari. Quan la població d’aquella Roma preurbana i protohistòrica va anar expandint-se fins els turons veïns del Quirinal i l’Aventí, el Fòrum tornà a ser ocupat amb noves cabanes.

    La ciutat va anar-se formant de manera lenta i gradual en unes dates de l’entorn del 880 ane. Després d’un llarg període on van sorgir al Laci un seguit d’assentaments independents creats en diferents moments per grups procedents del Mediterrani Oriental (grecs, fenicis, lidis), a partir del s IX ane es va entrar en una fase d’integració i unificació d’aquests grups que va donar com a resultat el naixement de ciutats planificades de cert pes.

    El cas de Roma no va ser l’únic. A l’inici de l’Edat del Ferro molts centres habitats de l’Edat del Bronze van ser abandonats i la població va anar reagrupant-se progressivament n nuclis urbans importants, amb la seva pròpia organització política, social i cultural. La fundació de les primeres colònies gregues a Itàlia va contribuir a aquest procés al facilitar les relacions amb els regnes de Síria, Mesopotàmia i l’Egipte faraònic. Roma no prendria la forma d’una ciutat fins un segle després de la data tradicional de la seva fundació, sota la dinastia dels Tarquins. Des de finals del s. VII ane els reis etruscs impulsaren l’urbanització definitiva de la ciutat, proveint-la d’infraestructures fonamentals: la Clavegurea Màxima, i edificis emblemàtics  com la Tríada Capitolina.