Aquests primers pobladors també
comerciaven amb la sal que s’extreia de les salines situades just a la desembocadura del Tíber.
Com a producte essencial per a la conservació dels aliments i la seva
preparació, com el formatge, la sal era transportada des de la costa fins les
regions muntanyoses a l’est de Roma, a la regió de la Sabina, mitjançant una
ruta, encavat pavimentada i coneguda coma via Salaria, que tenia com escala
intermitja un indret conegut com a Salines, al Fòrum Boari, als peus de l’Aventí.
Prop d’allà estava l’Ara Màxima.
El comerç de la sal va ser l’inici
del primer mercat de la futura Roma. Tot fa pensar que aquesta activitat va
quedar sota la tutela d’una divinitat, identificada amb Hèrcules o Caco. El
control del comerç per part dels primers pobladors del Capitoli i del Palatí,
instal·lats allà des del s. XVI ane, contribuí que els seus assentaments augmentessin
i anessin ocupant de mica en mica regions contigües.
La Vall del Fòrum degués
poblar-se a l’entorn del S XIII ane, però
va ser abandonat gairebé tres-cents anys després per una causa desconeguda, i
la zona va quedar reservada exclusivament d’ús funerari. Quan la població d’aquella
Roma preurbana i protohistòrica va anar expandint-se fins els turons veïns del
Quirinal i l’Aventí, el Fòrum tornà a ser ocupat amb noves cabanes.
La ciutat va anar-se formant de
manera lenta i gradual en unes dates de l’entorn del 880 ane. Després d’un
llarg període on van sorgir al Laci un seguit d’assentaments independents
creats en diferents moments per grups procedents del Mediterrani Oriental
(grecs, fenicis, lidis), a partir del s IX ane es va entrar en una fase d’integració
i unificació d’aquests grups que va donar com a resultat el naixement de
ciutats planificades de cert pes.
El cas de Roma no va ser l’únic.
A l’inici de l’Edat del Ferro molts centres habitats de l’Edat del Bronze van
ser abandonats i la població va anar reagrupant-se progressivament n nuclis
urbans importants, amb la seva pròpia organització política, social i cultural.
La fundació de les primeres colònies gregues a Itàlia va contribuir a aquest
procés al facilitar les relacions amb els regnes de Síria, Mesopotàmia i l’Egipte
faraònic. Roma no prendria la forma d’una ciutat fins un segle després de la data
tradicional de la seva fundació, sota la dinastia dels Tarquins. Des de finals
del s. VII ane els reis etruscs impulsaren l’urbanització definitiva de la
ciutat, proveint-la d’infraestructures fonamentals: la Clavegurea Màxima, i
edificis emblemàtics com la Tríada
Capitolina.
