En aquest context les
relacions socials més evidents son les maternals: la mare és la responsable de
socialitzar les cries, de trametre-lis tot el coneixement, el llenguatge, les
tècniques, la geografia, els animals perillosos I el comestibles, les herbes bones
ni les dolentes, l’aigua que s’ha de beure I com aconseguir-la. Les mares
bípedes han hagut d’enginyar-se-les per subjectar d’alguna manera a les seves
cries mentre recol·lectaven. Inventen una tecnologia més complexa que els
simples pals I des del seu bipedisme han fabricat cistelles més o menys
rudimentàries que es lliguen al pit per portar la cria. Alhora la necessitat de
comunicar-se tantes coses, de conservar tanta memòria, d’afrontar els problemes
desconeguts amb adaptabilitat I oportunisme, fa que el desenvolupament sigui
més tardà, i la criança major. Conseqüentment les mares no poden tenir més
d’una cria cada set o deu anys, el temps que les cries triguen en valer-se per
elles mateixes.
Una cria cada 7-10
anys en les femelles amb una vida fèrtil mitjana d’uns vint anys, significa un
màxim de dues cries en tota una vida. Massa poc per la pressió del medi, masses
riscos de no deixar descendència. Però un dels grups desenvolupa un nou model
de comportament. De la manera que sigui, i sobretot amb la desaparició del
període zel, es propaga a la resta del grup
una actitud maternal. Amb això s’aconsegueix que els mascles joves i
adults I les femelles que per la seva edat o altres circumstàncies no estiguin
criant, realitzin les mateixes activitats que les mares amb cries, és a dir,
tot el grup, ells i elles, siguin individus maternals: cuiden, ensenyen,
treballen per les demés persones I transporten les cries.
També aconsegueixen
amb aquest canvi de comportament que en les sortides especialment perilloses
(aconseguir carn de carronya o de cacera) en les que les cries no han de córrer
perill, es quedin en llocs protegits, on també es quedaran els pocs membres del
grup que no poden o no volen participar. Quan acaba la sortida, on hi ha
participat més de la meitat del conjunt, el grup caçador o carronyaire
transporta la carn aconseguida on hi son tots (campament) I allà la comparteix.