LA ILÍADA. Cant XVI

   

    Mentre lluiten vora les naus, Pàtrocle va a la tenda d’Aquil·les. Entre plors, li explica que els més nobles estan ferits i li retreu que no els ajudi; sembla fill de la mar grisa o d’una roca escarpada, Aquil·les, de tan dur que és. Si ell no vol lluitar, Pàtrocle li demana que li deixi anar a ell, i que li cedeixi l’armadura, perquè així el confondran amb Aquil·les i els troians recularan. Amb auesta petició, Pàtrocle camina directe a la mort.

     Encara ple de ràbia, Aquil·les vol complir la seva promesa de no moure’s de la tenda fins que la batalla no arribi a les seves pròpies naus. Per això cedeix l’armadura a Pàtrocle i li dóna permís per entar a la batalla al capdevant dels mirmídons. L’exhorta a expulsar els troians de les naus, però li demana que després faci mitja volta, per no exposar-se massa.

     Pàtrocle pren les armes i Aquil·les fa una pregària a Zeus, demanant-li que el seu company faci fora els troians, però després torni a les naus. Zeus li concedeix un desig i li nega l’altre. Els troians, quan veuen Pàtrocle, pensant-se, per l’armadura, que és Aquil·les, reculen espantats i travessen la fossa en direcció a Troia. Pàtrocle els empaita amb les cavalls d’Aquil·les: ara comença la seva aristeia.

    La seva primera víctima és Sarpèdon, fill de Zeus i cap dels licis. El sobirà dels déus, que per un moment dubta si salvar-lo de la mort que li és destinada –capgirant, així, l’ordre còsmic- s’acaba resignant a veure’l morir. S’entaula un combat terrible per apoderar-se de les armes i el cos del guerrer abatut. Els mirmídons li roben les armes i se les emporten a les naus; Apol·lo, per ordre de Zeus, se n’endú el cadàver, el renta, i el retorna al seu país perquè l’enterrin amb tots els honors.

     En lloc de fer cas del consell d’Aquil·les , Pàtrocle va avançant encegat, encalçant els troians i els licis. Arriba a les portes mateix de Troia i mata d’un cop de roc a l’àuriga d’Hèctor; foll del goig de la sang, continua abatent enemics, fins que el déu Apol·lo, posant-se-li al darrere, li fa caure el casc i la cuirassa, i el jove guerrer Euforb el fereix a l’esquena; llavors Hèctor el travessa amb una llança.

     Hèctor encara té temps d’escarnir el moribund. Li diu que Aquil·les l’ha ben entabanat, enviant-lo a lluitar contra ell. Pàtrocle, agonitzant, li respon que no es gloriï gaire, que ni tan sols l’ha ferit primer, i aviat li tocarà morir a ell.

(Versió de Pau Sabaté)