La brutalitat d’aquestes
empreses militars fou interpretada com una decadència incipient dels antics
valors, dels comportaments nobles i austers sobre els quals Roma havia assentat
la seva història en els segles precedents. La insistència sobre la degeneració
dels costums, sobre la corrupció provocada pel luxe i la riquesa, esdevindrà, d’ara
endavant, gairebé un lloc comú en la moral de l’època. Certament, el creixement
progressiu de Roma i el fet que passés de ser una petita ciutat-estat a la
potència sobirana dels països mediterranis va comportar una modificació
profunda de les estructures socioeconòmiques i culturals, que la historiografia
moralística descriu en termes de pèrdua de les antigues uitutes.
Assistim a una separació clara
entre diversos components de la societat: d’una banda, la classe dirigent
acumula quantitats de riquesa provinent del botí de les conquestes; fins i tot
els petits comerciants veuen l’oportunitat d’enriquir-se amb l’obertura de nous
mercats; de l’altra, l’antiga classe dels petits propietaris agricultors – que
havien estat la base de l’exèrcit en el procés d’expansió romana per la
península Itàlica – es va empobrint i es veu obligada a cedir els camps o
abandonar-los per fer front als deutes. La propietat de les terres quedarà en
mans d’uns pocs terratinents que les faran conrear als esclaus procedents de
les diverses campanyes militars. Els antics propietaris rurals, obligats a
malvendre les terres, passaran a engruixir la plebs urbana i constituiran, d’ara
endavant, un factor d’instabilitat social i una massa clientelar important per
a les ambicions dels poderosos. Neix la “qüetsió agrària”, que estarà present
en l’escena política romana en els dos últims segles de la república.
