De l’Olimp estant, Hera s’alegra
de la intervenció de Posidó a favor dels grecs i pensa una estratagema per
manenir Zeus apartat de la guerra: anar-lo a seduir al mont Ida i fer-l’hi
adormir. S’una d’oli d’ambrosia, es fa trenes, es posa una túnica amb
ornaments, un inturó de cent borles, arracades amb forma de móra. a l’illa de
Lemnos, Hera convenç el déu Son perquè l’ajudi. Quan la veu, Zeus sent el desig
de la primera vegada, li demana que es quedi amb ell a l’Ida i davant seu
repassa, amb ben poca delicadesa, totes les dones que ha desitjat. Hera fa com si
tingués por que els veiessin; per satisfer-la, Zeus escampa un núvol d’or al
voltant de l’Ida. Per sota els neix l’herba, i un llit de flors, i a sobre els
plou la rosada. I Zeus, per efecte del Son, queda profundament adormit.
Aleshores Posidó esperona amb
veu forta els dànaus. Diomedes, Odisseu i Agamèmnon, ferits i tot, fan formar
els guerrers, i el déu va al acpdavant, amb una espasa que sembla un llampec.
Els dos bàndols xoquen com dues forces de la natura. Aiant fereix Hèctor amb un
roc; els aqueus ja s’hi volen tirar a sobre, però els troians més nobles l’envolten
i el protegeixen i se l’acabent enduent, gemegant, a la ciutat.
Els argius, en veure que Hèctor
no hi és, encara escometen amb més força. El camp de batalla es torna a omplir
de crits de supèrbia que els celebren. Els ultratges a l’enemic sembla que s’agreugen:
Penèlos, rei dels beocis, clava una llança al’ull del troià Ilioneu, li talla
el cap, i amb la llança l’aixeca i el mostra als enemics mentre els humilia amb
paraules. Els troians estna atemorits; Posidó ha decantat la balnaça a favor
dels aqueus.
(Versió de Pau Sabaté)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada