Societat de cabdillatge o
quefatura. Els seus àmbits d’influència són reduïts i determinats pel lideratge
d’un cabdill o aristòcracia guerrera que poden denominar-se regnes.
S’organitza a l’entorn
d’una ciutat principal, protegida per una poderosa fortalesa. Allà hi resideix
l’aristocràcia guerrera, així com el governant, cabdill o reietó que habita el
palau.
El
gruix de la població es dedicava a l’agricultura, ramaderia i a feines
artesanes, essent els esclaus la capa més baixa de la societat dels regnes. El
palau representava el poder del rei o cabdill i també era l’expressió d’un
sistema de govern centralitzat que controlava
la redistribució de bens, així com l’aprovisionament d’aliments (gra, oli,
mel, bestiar…) primeres matèries (metalls, pells, tel·les…) i manufactures
(onaments i mobiliari).
L’abundància
d’armament descobert en els enterraments i l’estudi antropológic de les restes
de le tombes, amb abundància de ferides mortals, ossos trencats i curats,
confirmen que l’activitat guerrera formà part essencial de la cultura micènica.
