Es produeix un avenç molt important en les tècniques agrícoles gràcies a la
presència i l’ús del ferro. Probablement no va ser un avenç revolucionari, si
no progressiu. El ferro va esdevenir ben aviat un material destinats als
objectes bèl·lics. S’introdueix en l’utillatge agrícola, ramader i artesanal cap
a finals del s V i principis del s IV ane, en època ibèrica plena, i es fa
omnipresent en la vida quotidiana en els segles II i II ane. Els primers estris
agrícoles que apareixen a Catalunya en el segle VI són molt escassos, això no
obstant la destral ja es coneixia així com el magall i la falç. Les formes i
utilització dels primers estris agrícoles de l’Edat del Ferro van perdurar gairebé
intactes fins a l’Edat Mitjana i fins la Revolució Industrial. Els instruments
de ferro són d’un material més eficaç, dur i persistent, però les formes i les
aplicacions van evolucionar poc.
Les pràctiques agrícoles actualitzades ja eren conegudes d’antic, però amb
els estris de ferro el rendiment dels productes agrícoles és molt superior. L’arada
amb rella de ferro tirada per animals i conduïda per una persona i l’ús de la
falç de ferro per a la sega, juntament amb el molí rotatori, van intensificar
la producció alimentària i conformen una maquinària bàsica que perdura fins la
revolució industrial moderna. Els canvis significatius del treball agrícola nom
s’observen fins al primer mil·lenni ane; en l’època ibèrica es coneixien una
gran varietat d’estris i tècniques, darrere de les quals hi devia haver sectors
productius molt especialitzats,
