L’equipament Canòpic. Capella i taüts per als òrgans interns.

El primer pas de la momificació era l’extracció dels òrgans interns abans d’assecar el cos del difunt. Ja que aquests, tot i estar a fora del cos, seguien sent importants per a la vida del Més Enllà era costum col·locar-los dins de quatre recipients, els anomenats vasos canops. Una altra possibilitat per enterrar els òrgans del difunt per separat era l’anomenat estoig canòpic, un cofre de fusta o de pedra amb quatre departaments que poguessin tancar-se amb tapes.

Els quatre òrgans interns (pulmons, estómac, fetge, intenstins) es trobaven sota l’emparament d’un esperit protector diferent. Ja que als texts aquests esperits protectors es consideraven sinònims dels òrgans, era necessari també protegir-los a ells. Aquesta tasca la portaven a terme les quatre deeses Isis, Neftis, Selkis i Neit.

Els reis de l’Imperi Nou utilitzaven capelles de pedra de quatre forats o departaments que acollien els òrgans. Per a Tutankhamon es fabricaren, com a recipients dels òrgans, quatre petits i exquisits taüts d’or amb incrustacions que van ser col·locats dintre de les quatre cavitats d’un cofre canòpic d’alabastre. Aquest, per la seva banda, es trobava dins una capella envoltada per un baldaquí i emparada als quatre costats per les quatre deeses protectores. Tot el conjunt, que portava el nom d’ “el secret” estava vigilat també pel déu  Anubis que reposava sobre una llitera.

 
Els taüts canòpics són poc usuals a Egipte. Per això el conjunt canòpic de Tutankhamon és considerat especial.