La
substitució dels útils de pedra tallada pels de pedra polida no és la novetat
més important, si bé és la que dóna nom al període. La diversificació de
tasques que calia realitzar (tales d'arbres, sembra de llavors, sega de
cereals, mòlta del gra ...) explica que els primers agricultors haguessin de
crear nous estris específics per a cada funció. La majoria d'estris eren de sílex
amb un mànec de fusta, altres eren d'ós i banya d'animal. Feien ceràmica per
emmagatzemar aliments, tela per a la roba amb llana i lli, instruments de
música ...
Els
primers poblats no tenien ceràmica i els objectes destinats a contenir líquids
eren carabasses, recipients de cuir, bols de pedra o de fusta i cistells de
vímets o cordes entrellaçades. Però a partir del sisè miŀleni aC es difon l'ús
de les peces de terrissa.
Sorgida
la ceràmica,
l'home intenta decorar-la. Sembla que les primeres decoracions eren cordes que
devien ser de reforç però després es van introduir altres variants: l'acanaladora, el cordó
(línia en relleu a manera de corda, lleugerament sota la vora) i les anses de
diversos tipus. La ceràmica de l'època inicial (cap el 4000 aC) és de
l'anomenada cardial, amb incisions de diversa mena fetes
amb els dits o amb punxons o espàtules d'os o pedra polida, a l'argila tova
però ja modelada (sense torn), abans de la cocció. Reben el nom de cardial per
estar produïdes la majoria de les incisions amb un tipus de petxina anomenada Cardium edule
o altres espècies del mateix gènere Cardium,
del qual deriva el nom "cardial". Les incisions -sovint combinades-
buscaven efectes simètrics.
sta molbeeee ma serbit d mlta ajuda
ResponElimina