Guerra de les Gàl·lies. Llibre VI. ESDEVENIMENTS DE L’ANY 53 aC

Cèsar reuneix més legions per tal d’impressionar els gals. En demana una a Pompeu que la hi envia des de Roma. Els trèvers amb Ambíorix estan unint altres nacions a la revolta. Abans d’acabar l’hivern, Cèsar pren la iniciativa i amb quatre legions obliga els nervis a rendir-se. A continuació, fa tornar les legions als quarters d’hivern.

Quan comença la primavera, convoca l’assemblea dels gals i, en veure que no hiacudeixen els sènons, el carnuts i els trèvers, es dirigeix contra les dues primeres tribus, que es rendeixen. A continuació marxa contra els menapis, un possibloe suport dels trèvers, i els obliga a rendir-se. Mentrestant, Labiè, mitjançant un estratagema, atreu els trèvers a un lloc desfavorable i els venç.

Aleshores Cèsar decideix castigar els germànics a causa del suport que han donat als trèvers. Fa construir un pont sobre el Rin i passa a l’altra riba, on s’assabenta que, en realitat, han estat els sueus els que els han donat suport. En aquest punt de la narració s’aprofita per fer una descripció dels costums dels gals i dels germànics, de les seves classes socials i de la religió gal·les, i uns apunts sobre geografia i zoologia de la Germània.

Cèsar, en saber que els sueus s’han amagat, torna a passar el Rin, talle el pont i encalça Ambíorix, que aconsegueix fugir. Catuvolc se suïcida. A continuació el general fa cap a Aduàtuca, la fortalesa dels eburons, on encara queden restes de l’estada de Tituri i Aurunculeu, cosa que li estalvia feines de fortificació. Hi deixa una guarnició sota el comandament de Quint Tul·li Ciceró, tot acordant tornar-hi al cap de set dies per repartir el blat als soldats. Tot seguit divideix l’exèrcit en tres parts: una va a combatre a la zona de la costa atlàntica propera als menapis; l’altra l’envia contra els aduàtucs i la tercera, l’envia a les Ardenes on diuen que s’ha amagat Ambíorix. Acorda tornar al cap de ser dies, que és quan cal repartir el blat als soldats. Per no posar en perill els soldats, convida els pobles fronterers a devastar el territori dels eburons, amb el compromís de deixar-los el botí que aconsegueixin. Aleshores els sugambres, un poble germànic de l’altra riba del Rin, acudeixen també a saquejar el país dels eburons, i, assabentats que els bagatges den l’exèrcit romà són a Aduàtuca vigilats per un contingent molt minso, decidixen apoderar-se’n.

Ciceró, al setè dia, deixa sortir del campament una columna de soldats, amb assistents i atzebles per anar a segar uns camps pròxims. Aleshores els germànics ataquen per sorpresa el campament, la defensa del qual és organitzada per un veterà primipil malalt que s’hi ha quedat. Els soldats, en sentir la cridòria de fora estant, tornen enrere. Uns quants intenten defensar-se ndes d’un turó proper però són anihilats. Els veterans, en canvi, fan una formació en tascó i aconsegueixen entrar al campament sans i estalvis. Els sugambres, veient que no podran apoderar-se del botí romà, retornen al seu territori, deixant enrere un campament aterrit. Quan Cèsar, torna, saqueja i crema els poblets i les cases dels voltants i mata bestiar.Ambíorix aconsegueix fugir altra vegada.

En l’assemblea de gals, Cèsar condemna a mort Acó, responsable de la revolta sels sènons i dels carnuts. Deixa hivernant les legions i marxa a Itàlia.