La història dels aqueus comença amb
un déu anomenat Zeus, el qual els va donar un rei en la persona del
seu fill Tàntal. Aquest era un enorme bergant que, després
d'haver-se aprofitat del parentiu amb els déus per divulgar-ne els
secrets i robar-los el nèctar i l'ambrosia del rebost, va creure que
els aplacaria si els oferia en sacrifici el seu propi cadell, Pèlops,
després d'haver-lo ben trinxat i de bullir-lo. Zeus, colpit en els
seus afectes d'avi, va tornar a afegir els trossos del seu nét i va
precipitar als inferns el fill parricida, condemnant-lo a bavejar de
fam i de set davant d'inaferrables plàteres de nata i copes de
xampany
Pèlops, que havia heretat del seu
pare desnaturalitzat el tron de Frígia, no va tenir sort en la
política, perquè els seus subdits el van deposar i el van exiliar a
l'Èlide, en aquella part de la Grècia que després, justament pel
seu nom, s'anomenaria el Peloponès. Hi regnava Enomau, gran
afeccionat a les curses de cavalls, en les quals era imbatible. Tenia
per costum desafiar tots els pretendents de la seva filla Hipodàmia,
prometent al guanyador la mà de la nois i al derrotat la mort. I
molts “bons partits” ja havien deixat la pell.
Pèlops es va posar d'acord amb
l'auriga del rei, Mirtil, i li va prometre que hi compartiria el tron
si trobava la manera de fer-lo quanyar. Mirtil va aluixar el cub
d'una roda del carro d'Enomau, que es va estavellar i es va trencar
el cap en l'accident. Pèlops, ensenyorit d'Hipodàmia, el va succeir
en el tron, però enlloc de compartir-lo amb Mirtil com li havia
promès, va estimbar al mar aquests darrer, que, abans de
desaparèixer aigües avall, va llançar una maledicció contra el
seu assassí i els seus successors.
Entre aquests successors estava Atreu,
del qual la dinastia va prendre el nom definitiu: els atrides. Els
seus fill, Agamèmnon i Menelau, es van casar respectivament amb
Clitemnestra i Helena, úniques filles del rei d'Esparta Tindàreu.
Va semblar un gran matrimoni. I de fet quan Atreu i Tindàreu van
morir, els dos germans, Agamèmnon com a rei de Micenes i Menelau com
a rei d'Esparta, van ser els amos detot el Peloponès. No recordaven,
o potser la ignoraven, la maledicció de Mirtil. I tanmateix la
tenien a casa, en la persona de les seves dones respectives.
Al cap d'un temps, de fet, Paris, fill
de Príam, rei e Troia, es va enamorar d'Helena en una visita. La va
segretar i tots els aqueus van demanar el càstig del culpable. Al
voltant dels senyors aqueus es van aplegar tots els grecs vàlids per
a les armes i a bord de mil vaixells van velejar fins a Troia, la van
sotmetre a setge durant deu anys i finalment van expugnar i saquejar.
Menelau va recuperar la dona, Agamèmnon de retorn a casa va trobar
ocupat el seu lloc al costat de Clitemnetsra per l'emboscat Egist,
que junt amb ella el va enverinar. El seu fill Oretses, més tard,
vavenjar el seu pare matant els dos adúlters, es va tornar boig,
però després va poder aplegar sota el seu ceptre els reialmes
d'Esparta i d'Argos.
