El
poble Etrusc és l'evolució dels pobles autòctons de la zona (la
Toscana) i les influiències de migracions mediterrànies. Una sèrie
de ciutats-estat, políticament independents i unides només per la
mateixa religió. En els seus origens disposaven d'un règim
monàrquic que acabaria donant pas a una oligarquia formada per
príceps o caps de famílies de terratinents que se n'encarregaven
d'explotar unes terres extraordinàriament fèrtils en blat, olivera
i vinya, i igualment riques en tota mena de minerals (plata, coure,
ferro, plom). El seu aprofitament els animà a iniciiar contactes
comercials amb grecs, fenicis i cartaginesos.
Es
llançaren a la mar amb unes barques que esdevingueren les més
ràpides del moment, amb les quals de seguida adquiriren fama de
pirates cruels i despietats. El temor que infundien impedí durant
una llarga temporada la colonització dels sud d'Itàlia i Sicília
pels grecs. Tanmateix els etruscs no practivaren la pirateria gaire
més que els altres pobles de l'antiguitat. El més probable és que
els grecs en veure amenaçada la seva hegemonia marítima,
exageressin en els seus judicis.
El
món etrisc otorgava una posició destacada a la dona : noestava sota
la tutela del home i tenia dret a un nom compet , podia tenir esclaus
i fer-se càrrec d'activitats productives. Però els homes
continuaven en la cúspide i eren els únis titulars del poder
polític i religiós.
A
partir del s VII aC els Etruscs establiren lligams amb un poble de
pastors del centre d'Itàlia, els llatins. L'aportació etrusca fou
determinant en la formació de la civilització romana. A través
d'ells, Roma adoptà els avenços dls grecs, com la moneda, els
números i l'alfabet.
Un
cop conquerida Etrúria, els seus habitants van aconseguir la
ciutadania romana. La forta pressió demogràfica dels romans, però,
acabaria per absorbir aquesta societat tirrena i la seva llengua. La
desaparició dels seus vestigis intel·lectuals van fer que des de
sempre se'ls habgi considerat un poble primitiu, inculte i rude, cosa
que no es correspon amb la realitat. Simplement tnigué la desgràcia
de ser arrassada per la seva avantatjada deixebla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada