El porc està mal adaptat des d'un punt de vist termodinàmic al clima calurós i sec del Néguer, la Vall del Jordà i les altres terres on domina la Bíblia i l'Alcorà. En contrast amb l'altre bestiar, vaques, cabres i ovelles, el porc té un sistema ineficaç per a regular la seva temperatura corporal. El porc cal que humitegi la seva pell a l'exterior per compensar la manca de pèl protector i la incapacitat per suar. Prefereix revolcar-se en llod net i fresc però si no disposa d'altre mitjà cobrirà la seva pell amb la pròpia orina i excrements. En zones que estan per sota dels 29 graus, els porcs que romanen en les seves xolls, excrete i orinen lluny de les seves zones de dormir i menjar, però en les zones geogràfiques amb temperatures superiors als 29 graus comencen a excretar indiscriminadament per tota la xoll. Com més elevada és la temperaura més brut es torna el proc. A la Vall del Jordà l'aire arriba gairebé tots els estius a temperatures de 43 graus i la llum solar és intensa durant tot l'any. L'hàbitat calurós i àrid d'Orient Mitjà obliga al porc a dependre al màxim dels efectes refrescants dels seus propis excrements. Les ovelles i les cabres van ser els primers animals domesticats a l'Orient Mitjà, probablement cap l'any 9.000 ane. Els porcs ho van ser uns 2.000 anys encavat. El porc domesticat era gairebé una part insignificant de la fauna del llogarret (un 5% dels animals comestibles). Això és el que es pot esperar d'una criatura que necessita ombra, llod, que no produeix llet i menja el mateix que els humans. I tot animal que es cria principalment per la seva carn és un article de luxe. És molt estrany que el pasturatge exploti el seu bestiar per obtenir principalment carn. Les antigues comunitats, que combinaven l'agricultura amb la ramaderia, apreciaven els animals domèstics principalment com a font de llet, formatge, pells, fibres, tracció per l'arada, excrements. Les cabres, ovelles, i vaques proporcionaven grans quantitats d'aquets productes i també un suplement ocasional de carn magra. Per tant, des del començament, la carn de porc ha degut constituir un article de luxe, estimat per les qualitats de tendresa, suculència i greixos.
Entre el 7.000 i 2.000 ane aquesta carn es va convertir encara més en article de luxe. Durant aquest periode la població humana de l'Orient Mitjà es multiplicà per seixanta. A l'augment de població el va acompanyar una extensa deforestació, com a conseqüència, sobretot, del mal permanent causat per pels grans ramats de cabres i ovelles. L'ombra i l'aigua, les condicions naturals adequades per a la cria de porcs, van escassejar cada cop més; la carn de porc va convertir-se encara més en un luxe ecològic i econòmic. I com passa en tots els tabús, com més gran és la temptació, més gran és la necessitat d'una prohibició divina. L'Orient Mitjà és un lloc tremendament inadquat per a la cria del porc, però la seva carn constitueix un plaer suculent. Les persones sempre trobem difícil resistir per nosaltres soles aquestes temptacions. Per això es va sentir dir a Yahvéh que tan menjar com tocar el porc era font d'impuresa. Al·là va repetir el mateix. Tractar de criar porcs a gran escala era una mala adaptació ecològica que podia portar greus problemes sanitaris. Fer-ho a petita escala únicament augmentaria la temptació i crearia tensions en la societat. Per tant era millor prohibir totalment el consum de carn de porc i concentra-se en la cria de cabres, ovelles i vaques. Els porcs eren molt més saborosos, però resultava excessivament costós alimentar-los i refrigerar-los.
Harris, Marvin. Vacas, cerdos, guerras y brujas. Los enigmas de la cultura.
