El Sistema - Món d'Uruk

Aquest concepte s'aplica a un entorn socioeconòmic no perquè tingui la capacitat d'abastar tot el món, sinó perquè és més gran que qualsevol unitat política. I és una economia món perquè el vincle bàsic entre les parts del sistema és econòmic, tot i que aquest vincle aparegui reforçat fins a cert punt per altres de caràcter cultural i també polítics.

Aquest sistema d'interacció es basa en una divisió jeràrquicament organitzada de la força del treball que possibilità que determinats grups de les metròpolis políticament centralitzades s'expandissin més enllà de les seves fronteres i acumulessin recursos procedents d'una basta perifèria. Depenent de les circumstàncies locals, aquelles àrees perifèriques es caracteritzaven o bé per governs locals parcialment depenents o bé per una dominació directa. El llaç que mantenia units els diversos elements de la jerarquia a tota la circumscripció era la interdependència econòmica. Els nuclis o metròpolis exportaven productes manufacturats a la perifèria, mentre que aquesta abastia a la metròpolis de productes agrícoles, llingots de metall i altres preuades primeres matèries, extretes bé mitjançant mètodes coercitius, tasses, impostos, o bé directament gràcies al caràcter inherentment assimètric dels intercanvis entre ambdós grups.

L'enorme impacte de l'intercanvi exterior en l'evolució social tant al centre com a la perifèria és un fet demostrable, encara que el comerç es basi només en els bens de luxe. Aquest comerç de bens de prestigi juga un rol decisiu en la formació i consolidació de les desigualtats socials, en la mesura que contribueix a cimentar relacions patró-client a l'interior d'un grup de parentiu i a crear aliances entre diferents grups socials.

Als imperis antics no hi ha dubtes que la seva hegemonia va anar molt més enllà dels límits del seu control polític: tot i el control reduït d'un territori es podia exercir una gran influència a la vida econòmica d'un determinat món mitjançant un determinat nombre d'enclavaments situats estratègicament i una xarxa d'aliances amb reis i caps locals independents. Per això tot i que no hi hagi formes de control polític (anexió) no afecta la capcitat d'una societat per controlar l'altra. El domini econòmic ho substitueix.

Sexe i prehistòria.

L'estructura i la morfologia dels òrgans sexuals, la relació que tenen amb l'estructura del cervell, especialment ámb l'amígdala, l'hipotàlem, el còrtex prefrontal i les glàndules adrenals, s'han anat definint al llarg del procés evolutiu. Els canvis han sigut determinants en l'evolució de l'espècie humana.

Els canvis anatòmics dels primats i sobretot dels homínids, com és ara el cas de la rotació posterior i anterior de la vulva de la femella, van fer que els seus senyals sexuals s'amaguessin i que, per tant, el mascle no els pogués visualitzar. Així doncs, si ell volia establir un contacte sexual satisfactori s'havia de comunicar: en cas contrari, segurament la còpula seria menys productiva i difícil.

A aquest tipus de comunicació li calia una estratègia de tempteig. Conseqüentment la capacitat de comunicar-se bé amb les femelles i la impressió que elles rebien dels mascles durant la interacció parlada contribuïa a acceptar el coit. La comunicació amb les femelles seria molt productiva per trobar i establir afinitats i, per tant, es convertiria en una estratègia avantatjosa.

Els mascles més comunicatius, els més predisposats a interactuar, emprarien més temps per conèixer el comportament de les femelles. Serien els que copularien més sovint, les cobririen més cops i, per tant, tindrien més oportunitats de transmetre els seus gens.

L'habilitat i la facilitat per parlar i per produir instruments, la potència sexual i l'augment del cervell tindrien un paper primordial en l'evolució humana. Faria crèixer la sociabilitat intergrupal i el grau de competència de les primeres espècies del gènere Homo

La competició a l'interior del grup, és a dir, la competició sexual encoberta faria incrementar les habilitats dels mascles i de les femelles, a la vegada que augmentaria la competència general del grup. El sexe social contrinuiria a fer crèixer la intel·ligència i la variabilitat de les espècies del gènere Homo. Les més adaptades serien les més competents als ecosistemes antics. Les femelles no estarien només predisposades a mantenir relacions sexuals amb els mascles més potents i d'aspecte físic més rotund, sinó que també ho estarien per utilitzar els mascles més comunicatius i els més capaços d'escoltar. A l'hora d'interaccionar, el timbre de la veu i la quantitat d'informació de què disposessin els mascles farien decidir les femelles a triar l'espècimen amb qui es volien aparellar.

Segons Eudald Carbonell: El sexe social