Durant tota la seva història les ciutats del Delta aluvial del Tigris i l’Èufrates van estar situades a la capçalera d’un enorme sistema de transport creat pels rius que fluïen de nord a sud, això els va permetre l’obtenció d’informació, mà d’obra i bens de moltes àrees ubicades a les conques del Tigris-Èufrates d’una manera més eficaç que qualsevol competidor potencial riu amunt o d’altres rivals allunyats dels rius. L’avantatge més decisiu de les ciutats del sud es concentra en la seva capacitat per importar bens necessaris en grans quantitats i a un cost baix des de les llunyanes terres altes, que sí comptaven amb aquests recursos tan preuats, recursos i bens que trasnportaven riu avall en simples barques, en raïs fets de pells d’animals, en petits bots d’espart o cuiro, o en barques i canoes empastifades de betum. Tant o mé simprtants van ser les xarxes de canals a l’entorn de les ciutats mesopotàmiques, que les connectava amb el curs principal dels grans rius , permetent-lis el transport amb eficàcia de productes agrícoles molt voluminosos mitjançant els seus hinterlands depenents, o utilitzar simples barques remolcades per animals de càrrega i força de treball humana.
No hi ha dubte que les antigues societats sumèries posseïen la tecnologia necessària per explotar eficaçment els avantatges del transport inherent al medi on vivien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada