Els principals problemes de Roma al s. III aC eren les terres, els deutes i els drets polítics dels plebeus. Les terres i l'endeutament van ser en tot moment un dels motius de la lluita política del món grecoromà. Els esforços de la plebe responien essencialment a una lluita contra l'opressió soferta per una nombrosa classe de camperols pobres que es trobaven sotmesos als rics. El seu domini es basava en el control dels grans latifundis; d'altra banda la reduïda dimensió de les parcel·les de la majoria dels camperols hauria estat la causa de l'endeutament dels pobres i de l'estat de servitud al que es van vuere reduïts.
La peculiar forma de possessió de la terra propia de l'ager publicus provocava el descontentament dels plebeus i venia determinat pel fet que les terres públiques, de les que depenien per sobreviure, eren controlades i ocupades amb caràcter permanent per les famílies més riques i llurs clients. La plebe exigia que les terres acabades de conquerir fossin repartides en parcel·les que poguessin convertir-se en propietat privada dels seus beneficiaris (assignatio viritana) i que deixessin de pertànyer a l'estat i per tant deixessin de ser objecte d'usurpació dels rics. També es reclamava que fos limitada legalment l'extensió de l'ager publicus que cada pater familias podia ocupar i el nombre d'animals que hi podien pasturar (lleis Licinio Sexties 367 aC). L'objecte d'aquesta legislació era que els plebeus pobres tinguessin alguna mena d'ager publicus. Tot i que no hi ha testimonis que abans d'aquesta data hi hagués legalment una negació d'ocupar l'ager publicus a la plebe, és bastant probable que fos això el que passés a la pràctica.
La peculiar forma de possessió de la terra propia de l'ager publicus provocava el descontentament dels plebeus i venia determinat pel fet que les terres públiques, de les que depenien per sobreviure, eren controlades i ocupades amb caràcter permanent per les famílies més riques i llurs clients. La plebe exigia que les terres acabades de conquerir fossin repartides en parcel·les que poguessin convertir-se en propietat privada dels seus beneficiaris (assignatio viritana) i que deixessin de pertànyer a l'estat i per tant deixessin de ser objecte d'usurpació dels rics. També es reclamava que fos limitada legalment l'extensió de l'ager publicus que cada pater familias podia ocupar i el nombre d'animals que hi podien pasturar (lleis Licinio Sexties 367 aC). L'objecte d'aquesta legislació era que els plebeus pobres tinguessin alguna mena d'ager publicus. Tot i que no hi ha testimonis que abans d'aquesta data hi hagués legalment una negació d'ocupar l'ager publicus a la plebe, és bastant probable que fos això el que passés a la pràctica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada