Als “limes” del Rin i el Danubi, el que va existir no va ser només frontera que separava dos mons antagònics, sinó un escenari físic i cultural únic que generarà un món mestís que es va convertir en la base de la cultura europea durant l'Edat Mitjana.
En aquest escenari, les llimes van deixar de ser una línia
divisòria per convertir-se en un mirall: un lloc on la cultura romana es
projectava cap a l'exterior i, alhora, absorbia moltes influències dels veïns
del nord.
Durant el segle IV, les ciutats situades al llarg dels eixos
fluvials del Rin i el Danubi eren molt més que simples localitats on assentaven
els seus campaments les diferents legions que protegien l'Imperi romà.
La vida urbana en aquestes metròpolis frontereres era una
barreja curiosa de rigor militar i sofisticació civil. Als seus carrers
convivien oficials d'alt rang, funcionaris imperials, artesans locals, bàrbars
que acudien als seus mercats a vendre oa comprar i comerciants o lixae que un
dia estaven territori romà i un altre travessaven la frontera per comerciar amb
els veïns bàrbars.
En els pitjors moments de la crisi del segle III els usos
urbans no es van abandonar: les termes van continuar funcionant i els
amfiteatres van continuar amb els seus espectacles, sent llocs importants llocs
de reunió de la plebs, encara que cada cop més la defensa de les muralles que
van envoltar les ciutats romanes esdevingués la prioritat absoluta.
aquestes ciutats van haver de transformar-se per
convertir-se en refugi segur de gran part de la població rural que fugia de
saquejos de les incursions bàrbares, del bandidatge que s'aprofitava del
desordre regnant per atacar els indefensos vilatans o dels propis exèrcits
romans en anar i venir pel territori en les seves campanyes i guerres civils.
Lluny de ser un mur infranquejable, les llimes funcionava
com un filtre permeable. Els rius eren autopistes dinformació i
subministraments. Les flotes fluvials romanes classis patrullaven les aigües,
però no només per impedir invasions, sinó per controlar i cobrar impostos a una
activitat comercial que mai no es va aturar.
L'intercanvi econòmic era vital per a banda i banda. Els
romans exportaven vi, oli d'oliva (productes essencials per a la dieta i
l'estatus romà que es transportaven en àmfores des del sud), ceràmica de luxe
terra sigillata i objectes de vidre. A canvi, del barbàricum arribaven matèries
primeres que l'Imperi necessitava: pells, fusta d'alta qualitat, esclaus,
bestiar, el preat ambre del Bàltic, etc.
Aquesta relació de veïnatge, de comerç va fomentar un
mestissatge cultural visible a les troballes arqueològiques.
