La
situació higiènica a l'Antiguitat no era gaire bona: grans ciutats com Roma,
estaven infectades de rates i mosques. Hi havia clavegueres i desguassos però
no les suficients com per frenar les nombroses malalties d'origen bacterià,
víric o parasitari.
La
gent gairebé no es rentava les mans. Eren freqüents les diarrees i malalties
infeccioses i els aliments amb freqüència estaven contaminats. En el camp, la
invasió d' espais naturals va afavorir el desenvolupament dels mosquits i l'
expansió de la malària. La mateixa Roma era una ciutat malaltissa. Durant
l'expansió de Roma el clima va ser benigne i només hi va haver epidèmies locals
i no pandèmiques que, només comencessin al govern de Marc Aureli, que haurà de
fer front a la primera d'elles, la pesta antonina. Tot i que és obvi, és bo
remarcar que la globalització que va suposar l' assentament de les estructures
militars, comercials, i de comunicació no van fer més que facilitar l' expansió
de diferents malalties a través de la tupinada xarxa de calçades que
interconnectaven les nombroses ciutats, densament poblades i brou de cultiu
perfecte per al desenvolupament de bacteris i virus com el de la pesta
negra, la virolla, etc en un món que no
sabia com lluitar eficaçment contra elles.
