S’entén com a romanització el
procés que va anar transformant la societat ibera en una comunitat llatina.
L’any 200 abans de Crist, els habitants de Catalunya eren ibers; uns segles
després eren romans, parlaven en llatí, vestien amb túniques, tenien les lleis
de l’imperi, construïen les cases com els romans, etc...
Els
romans no sols van conquerir militarment el país – la conquesta va ser ràpida,
va començar l’any 218 a C i va concloure uns 30 anys després – sinó que també
el va transformar internament, fins a fer-li desaparèixer l’antiga manera de
viure.
Al
segle I d C es deixen de fabricar peces de terrissa per comprar-les als
marxants romans, les inscripcions en llegua ibera cada vegada són més rares i
comença a desaparèixer la moneda. Després del segle II, ja ningú no parla ni
escriu com abans, els poblats de dalt dels turons s’abandonen i tothom habita a
la plana, prop de les ciutats i les vies que els romans han construït. La
cultura ibera ha desaparegut.
