UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA. Si et posessis entre dos miralls i volguessis comptar quantes vegades t'hi veus, no acabaries mai.

diumenge, 29 de juny del 2014

Pintures Murals de la Cambra Funerària. La Casa per a l'eternitat

Les pintures murals de la tomba de Tutankhamon mostren diverses peculiaritats respecte a altres hipogeus reials. A nivell estilístic sembla que les figures estan més plenes de vida que amb anterioritat. Els ventres una mica sobresortits, la mida de les figures de la paret nord (situada en front de la paret on hi ha l’entrada), al contrari de les de la paret sud, té un cànon de proporcions. Les quatre parets compten amb petits nínxols tapiats on s’hi col·locaren els anomenats maons màgics, petites figures de divinitats protectores del difunt.

Paret Est (1)
A la paret est, on hi ha l’entrada a la cambra del tresor, s’hi aprecia la llitera sobre la que es desplaça el sarcòfag amb la mòmia del monarca difunt durant el seguici funerari. El sarcòfag es troba sobre un baldaquí ricament decorat. Aquesta es considera la primera representació d’una escena dels llibres de l’inframon no reials a un sepulcr reial. El model d’aquest tipus de representació és troba al Llibre dels Morts.

Las llitera és arrossegada per dotze alts dignataris del regne: Entre ells hi apareixen els anomenats “nou amics”, que avancen davant dels dos visirs calbs amb les seves vestidures oficials. El personatge que tiba la llitera darrera els visirs i que és més a prop del rei podria ser el famós general Horemheb, que va convertir-se més ntard en faraó.

Paret Nord (2)
L’extrem de corda del seguici amb la llitera ens porta directament a la paret nord amb la representació de la cerimònia ritual d’obertura de la boca dels difunt faraó. La cerimònia la realitza el Gran Sacerdot i successor del rei, Ay, que amb el corresponent aparell màgic a les mans adopta el paper de “fill” i es troba davant la mòmia del difunt converit en Osiris. El ritual representat a aquest tipus d’imatge, també habitual als sepulcres privats, fa possible que el mort pugui tornar a utilitzar els seus sentits, així com menjar i beure, igual que ho feia en vida. La inscripció mostra quen Ay ja portava la inscripció reial en aquest moment.

L’escena següent mostra a Tutankhamon amb un bastó, sense embenar i ja amb estatus diví, davant la deesa celeste Nut, que realitza el gest nini de benvinguda, simbolitzat per les dues línies d’aigua sobre les seves mans pures.

A la darrera seqüència Tutankhamon apareix amb el mocador reial i seguit del seu doble espiritual, el ka, davant Osiris, el déu de la ressurrecció. La pell verda d’Osiris simbolitza la Natura capaç de regenerar-se.

Paret Oest (3)
Les representacions de la paret oest mostren una part de la primera hora de l’Amduat, un llibre reservat a la reialesa sobre allò que passa a l’Inframon i que es remunta a una època anterior. Els dotze babuïns asseguts donen la benvinguda a la barca solar en arribar a l’Inframon. Dins la barca solar s’hi troba un escarabeu, un símbol de la regeneració de la vida.

Paret Sud (4, paret d’accés a la cambra funerària)
A la paret sud, la paret d’accés a la cambra, hi ha represnetat el rei entre dues divinitats, el rei dels morts Anubis (esquerra) i la deesa del Cel i de l’Inframon Hathor (dreta). A l’esquerra d’Anubis, l’escena continuava antigament amb la representació de la deessa Isis realitzant el gest nini, i al seu darrera tres divinitats idèntiques de l’Inframon assegudes. 
 
Aquesta part de la decoració mural es va perdre quan es va enderrocar la paret de la cambra funerària per tal de poder treure les grans capelles, doncs tant la paret com la decoració s’havien fet després d’haver col·locat i muntat les capelles i, per tant, l’accés a la cambra era massa estret.

dimarts, 3 de juny del 2014

Artesans de la ceràmica al Neolític



La substitució dels útils de pedra tallada pels de pedra polida no és la novetat més important, si bé és la que dóna nom al període. La diversificació de tasques que calia realitzar (tales d'arbres, sembra de llavors, sega de cereals, mòlta del gra ...) explica que els primers agricultors haguessin de crear nous estris específics per a cada funció. La majoria d'estris eren de sílex amb un mànec de fusta, altres eren d'ós i banya d'animal. Feien ceràmica per emmagatzemar aliments, tela per a la roba amb llana i lli, instruments de música ...

Els primers poblats no tenien ceràmica i els objectes destinats a contenir líquids eren carabasses, recipients de cuir, bols de pedra o de fusta i cistells de vímets o cordes entrellaçades. Però a partir del sisè miŀleni aC es difon l'ús de les peces de terrissa.

Sorgida la ceràmica, l'home intenta decorar-la. Sembla que les primeres decoracions eren cordes que devien ser de reforç però després es van introduir altres variants: l'acanaladora, el cordó (línia en relleu a manera de corda, lleugerament sota la vora) i les anses de diversos tipus. La ceràmica de l'època inicial (cap el 4000 aC) és de l'anomenada cardial, amb incisions de diversa mena fetes amb els dits o amb punxons o espàtules d'os o pedra polida, a l'argila tova però ja modelada (sense torn), abans de la cocció. Reben el nom de cardial per estar produïdes la majoria de les incisions amb un tipus de petxina anomenada Cardium edule o altres espècies del mateix gènere Cardium, del qual deriva el nom "cardial". Les incisions -sovint combinades- buscaven efectes simètrics.