Procés d'hominització.

Es calcula que fa 180 milions d'anys, quan encara dominaven els rèptils al planeta, van aparèixer els primers mamífers sobre la Terra. La gran quantitat d'espècies de mamífers que van començar a desenvolupar-se a partir de llavors eren molt diferents de les que actualment coneixem i moltes d'elles han desaparegut per complet.

Per als paleontòlegs l'inici de la història de la humanitat va començar amb l'aparició dels primats, fa uns seixanta-cinc milions d'anys. Els primers d'ells eren uns petits éssers que van començar a viure en els arbres en lloc de romandre al terra, com la majoria dels mamífers. Entre les espècies que pertanyen als primats hi ha, a més del ser humà, els simis i les mones. Al llarg del temps, aquests primats es van anar desenvolupant: bona visió, mans amb què es poden subjectar fermament objectes i un cervell relativament gran. Sembla que l'últim avantpassat comú entre l'ésser humà i el ximpanzé, el nostre cosí més proper, va existir fa 6 o 7 milions d'anys.

Després d'això va aparèixer el primer homínid , l’anomenat Australopithecus, que encavat va donar lloc a l'Homo habilis, el primer espècimen del gènere Homo, al qual pertanyem els éssers humans moderns. Els canvis en la biologia dels primats que van desembocar en els primers homínids es van donar a l'Àfrica: a l'Est i al Sud. Es calcula que van aparèixer fa sis milions d'anys. Durant molt de temps van haver de existir conjuntament diferents tipus, i el final d'una espècie es va barrejar amb les generacions d'una altra en el transcurs de milers d'anys. Els científics distingeixen entre diverses espècies d'homínids. Tots ells comparteixen algunes característiques bàsiques: poden mantenir-se drets i caminar a dos peus, tenen un cervell relativament gran en relació amb el de les mones i la seva mà té un dit polze desenvolupat que els permet manipular objectes.

Guerra de les Gàl·lies: Llibre VIII. ESDEVENIMENTS DE L’ANY 51 i 50 aC

Tot i que la Gàl·lia havia estat vençuda, continuaven arribant  notícies d’aliances entre pobles gals, que, reconeixent que no podien vèncer els romans en una batalla general, pensaven fer-los la guerra en diversos fronts alhora i així recobrar la llibertat perduda. Per impedir la coalició, Cèsar va deixar als quarters d’hivern Marc Antoni, i la vigília de l’1 de gener va sortir de Bibracte per envair el territori dels biturigs amb les legions XI i XII. Després de vèncer-los, en un acte de gran generositat Cèsar promet dos-cents sestercis a cada soldat i dos mil als centurions. Al cap de quaranta dies d’expedició torna a Bibracte.

            Li arriben missatges dels biturigs queixant-se de l’atac dels carnuts, i Cèsar torna a partir amb les legions VI i XIV. Els carnuts aconsegueixen escapar i Cèsar instal·la les dues legions a Cènabum sota el comandament de Gai Treboni. Aleshores, assabentat que l’atrèbat Commi i els bel·lovacs sota el comandament de Correu apleguen tropes per envair els suessions, tributaris dels rems, aliats de Cèsar, fa que quatre legions es desplacin al seu territori. L’arribada gairebé simultània de Commi amb cinc-cents genets obtinguts dels germànics aixeca la moral dels gals. Cèsar aprofita una emboscada preparada per Correu per entaular la batalla general, en la qual mor Correu. Hi ha un gran carnatge i els bèl·lovacs es rendeixen. Commi es refugia entre els germànics que li havien enviat els reforços.

            Les tropes de Gai Canini i Gai Fabi ataquen Dúmnac, cabdill dels andes que està assetjant Duraci, capitost dels píctons a Lemòmum. El derroten i maten més de dotze mil combatents.

            Tot seguit, mentre Gai Fabi aconsegueix la rendició dels carnuts i de les nacions ARMÒRIQUES, Canini persegueix el sènon Drapet i el cadurc Lucteci, que es fan forts a Uxel·lodúnum. Canini planta tres campaments en llocs alts i comença a envoltarv la ciutat amb un mur. Aleshores el record d’Alèsia empeny els cabdills a sortir a cercar blat i queviures. En tornar amb els aliments, els romans els ataquen i fan fugir Lucteci.