Cèsar
reuneix més legions per tal d’impressionar els gals. En demana una
a Pompeu que la hi envia des de Roma. Els trèvers
amb Ambíorix estan unint altres nacions a la revolta. Abans d’acabar
l’hivern, Cèsar pren la iniciativa i amb quatre legions obliga els
nervis
a rendir-se. A continuació, fa tornar les legions als quarters
d’hivern.
Quan
comença la primavera, convoca l’assemblea dels gals i, en veure
que no hiacudeixen els sènons,
el carnuts i els trèvers,
es dirigeix contra les dues primeres tribus, que es rendeixen. A
continuació marxa contra els menapis,
un possibloe suport dels trèvers,
i els obliga a rendir-se. Mentrestant, Labiè, mitjançant un
estratagema, atreu els trèvers
a un lloc desfavorable i els venç.
Aleshores
Cèsar decideix castigar els germànics a causa del suport que han
donat als trèvers.
Fa construir un pont sobre el Rin i passa a l’altra riba, on
s’assabenta que, en realitat, han estat els sueus
els que els han donat suport. En aquest punt de la narració
s’aprofita per fer una descripció dels costums dels gals i dels
germànics, de les seves classes socials i de la religió gal·les, i
uns apunts sobre geografia i zoologia de la Germània.
Cèsar,
en saber que els sueus
s’han amagat, torna a passar el Rin, talle el pont i encalça
Ambíorix, que aconsegueix fugir. Catuvolc se suïcida. A continuació
el general fa cap a Aduàtuca, la fortalesa dels eburons,
on encara queden restes de l’estada de Tituri i Aurunculeu, cosa
que li estalvia feines de fortificació. Hi deixa una guarnició sota
el comandament de Quint Tul·li Ciceró, tot acordant tornar-hi al
cap de set dies per repartir el blat als soldats. Tot seguit
divideix l’exèrcit en tres parts: una va a combatre a la zona de
la costa atlàntica propera als menapis;
l’altra l’envia contra els aduàtucs
i la tercera, l’envia a les Ardenes on diuen que s’ha amagat
Ambíorix. Acorda tornar al cap de ser dies, que és quan cal
repartir el blat als soldats. Per no posar en perill els soldats,
convida els pobles fronterers a devastar el territori dels eburons,
amb el compromís de deixar-los el botí que aconsegueixin. Aleshores
els sugambres,
un poble germànic de l’altra riba del Rin, acudeixen també a
saquejar el país dels eburons,
i, assabentats que els bagatges den l’exèrcit romà són a
Aduàtuca vigilats per un contingent molt minso, decidixen
apoderar-se’n.
Ciceró,
al setè dia, deixa sortir del campament una columna de soldats, amb
assistents i atzebles per anar a segar uns camps pròxims. Aleshores
els germànics ataquen per sorpresa el campament, la defensa del qual
és organitzada per un veterà primipil malalt que s’hi ha quedat.
Els soldats, en sentir la cridòria de fora estant, tornen enrere.
Uns quants intenten defensar-se ndes d’un turó proper però són
anihilats. Els veterans, en canvi, fan una formació en tascó i
aconsegueixen entrar al campament sans i estalvis. Els sugambres,
veient que no podran apoderar-se del botí romà, retornen al seu
territori, deixant enrere un campament aterrit. Quan Cèsar, torna,
saqueja i crema els poblets i les cases dels voltants i mata
bestiar.Ambíorix aconsegueix fugir altra vegada.
En
l’assemblea de gals, Cèsar condemna a mort Acó, responsable de la
revolta sels sènons
i dels carnuts.
Deixa hivernant les legions i marxa a Itàlia.
