ESPECIALITZACIÓ ARTESANAL I CREACIÓ

En els mites sobre l’orígen de les societats cabdillesques i dels primers estats, els creadors-artesans especialitzats solen desenvolupar un paper important. La seva capacitat per transformar el món i convertir la primera matèria en objectes preciosos és equiparable, en ordre i magnitud, a moltes de les capacitats transformadores associades als deus com per exemple el poder d’adoptar la forma animal, de moure’s en diferents àmbits, de decidir sobre la vida i la mort... etc. La destresa i l’habilitat tradicionals vinculades al mestre artesà a les corts cabdillesques apareixen associades als ancestres i als herois culturals o déus suprems que en origen practicaren i introduiren aquestes arts.

El mestre artesà s’associa així a l’origen sagrat en l’espai i en el temps. Tan sols el control i la protecció de l’accés a aquests oficis permet reproduir aquestes qualitats en el present. Els especialistes – siguin poetes, sacerdots o mestres artesans – pertanyen a l’elit i els seus coneixements requereixen anys d’aprenentatge i de viatges. Compleixen una funció sagrada com a transmissors i transformadors del poder dels ancestres i del món exterior. Els artesans especilitzats i els herois culturals apareixen associats a l’emergència de les aristocràcies a la história d’Europa.

L’aparició dels cabdillatges coincideix habitualment amb una intensificació de la metal•lúrgia i a una nova sèrie de mites i divinitats vinculades al rol sagrat de la mineria, el ferrers i als rituals de transformació. Els ferrers gaudien en general d’una posició privilegiada derivada del rol del ferrer com a heroi cultural, i el ferrer del cel era el fill, missatger i col•laborador del deu suprem o del deu creador, que l’ajudava a culminar la tasca. El caràcter transformador de la ferreria vinculava aquest ofici a altres rituals transformadors, com el xamanisme o els rituals d’iniciació. Per tant és molt possible que el treball del ferrer a l’edat del Bronze formés part d’altres funcions rituals i sagrades vinculades al cabdillatge. No és fins al final de l’Edat del Ferro i a les societats amb l’estat guerrer que apareix com un professional a temps complert separat d’aquelles altres funcions. “El Ferrer-Conseller perllonga i complerta l’obra de Déu perquè fa que l’home pugui comprendre els misteris. Així s’entén el rol del ferrer en els rituals d’iniciació a la pubertat i la seva importància en la vida religiosa de la comunitat. Fins i tot la seva relació amb reis i sobirans són de caràcter religiós” (Eliade, 1978:96).

Això explica que a l’Edat del Bronze el ferrer no aparegui com a categoria social distintiva, i el mateix hauríem de dir d’altres oficis. Estaven imbuïts de funcions màgico-rituals relacionades amb les elits, i per tant, complien més funcions essencials d’elit en qualitat de cabdills, guerrers i sacerdots. La importància religiosa del ferre està en la seva relació amb l’aparició de noves menes d’armes i guerrers, i per tant amb una nova manera d’exercir el poder. El ferrer juga un paper central en l’aparició de l’espasa i la llança a l’inici de l’Edat del Bronze, i també en una nova era de guerra heròica. És ell qui produeix les noves armes aristocràtiques, i el seu poder es basa en una combinació de destresa tècnica i màgia secreta.

Com a experts en aquestes tècniques transformadores els ferrers s’associen en moltes cultures amb les ciències ocultes, a l’art del cant, la dansa i la poesia. L’habilitat del ferrer estriba en el control del foc. L’aparició del ferrer i al metal•lúrgia va anar acompanyada d’un nou coneixement especialiyzat del foc i la pirotècnia, útil també per a altres finalitats, com la millora de les tècniques de cocció per a la producció alfarera, noves tècniques en la indústria del vidre i també de nous rituals igneus i noves tradicions culinàries i gastronòmiques.