Primera civilització mesopotàmica.

La gran riquesa existent a la zona al•luvial de la Vall dels dos rius (Tigris i Eufrates) va portar a una de les seves ciutats, URUK, a tenir excedents d’aliments que van provocar segurament l’arribada de més gent al nucli urbà. Aquest increment en la demografia es ressenteix d’una falta de recursos materials, de primeres matèries, necessaris per bastir una estructura que possibiliti l’assentament d’una comunitat amb trets urbans. Però també és aquest increment el que permet aconseguir un sistema econòmic capaç de vincular aquesta regió, deficitària en recursos materials per abastir la creixent població, amb la seva perifèria. Serà el comerç qui permetrà a les persones tenir una vida no només basada en la seva pròpia subsistència, deixant-los la resta de temps per dedicar-se a altra mena d’activitats i especialitzar-se amb relativa facilitat.

Durant aquest període de gestació de la civilització, Uruk va esdevenir l’autèntic centre neurològic sumeri, període que es va allargar durant tot el III mil•leni. Aconseguí bastir un sistema econòmic d’aquestes caracterísiques, basat en les interaccions estabertes mitjançant una autèntica expansió colonial de la gent d’Uruk cap a les planes del sud-oest de l’Iran (Susa) i gràcies a la fundació d’enclavaments estratègics situats a les principals rutes de comunicació dels altiplans del nord de Mesopotàmia (Asíria, sud-est d’Anatòlia). Aquest procés posà en contacte la primera civilització urbana coneguda a la història amb regions subdesenvolupades mitjançant un intercanvi desigual i assentà les bases del naixement del poder, en què la centralització política, la integració socio-econòmica i la diàspora colonial van ser les dues cares de la mateixa moneda.