La guerra és un assumpte perillós i còrrer el risc de morir és contrari a les tendències biològiques bàsiques. Per això hi ha moltes raons per les que no podem esperar que els enfrontaments siguin intensos, sagnants i perllongats entre les tribus de les societats caçadores-recol·lectores, però la manca d'una organització en deu ser una d'important. En absència d'una organització que pugui mobilitzar i dirigir els guerrers així com donar-los raons per les que lluitar, no es pot esperar que es produeixi una veritable lluita. Un altre dels aspectes que es relacionen amb aquest comportament és logístic, una economia de cacera i recol·lecció simplement no pot sostenir un esforç militar durant un llarg període a causa de la manca d'aliments emmagatzemats.
Probablement allò més important de tot plegat sigui el fet que en el nivell de desenvolupament de les societats caçadores-recol·lectores no existeix un estímul econòmic important per a una guerra a gran escala. La tassa de natalitat i mortalitat en aquestes societats no estimula una pressió demogràfica que obligui a una part de la població a entrar en guerra per adquirir territoris. Fins i tot en aquestes circumstàncies no hi hauria moltes batalles. Simplement el grup més fort i nombrós prevaldria, probablement fins i tot sense lluita, si els drets de cacera o els drets sobre algun terreny de recol·lecció estiguessin en disputa. Encavat, en una societat de caçadors-recol·lectors no hi ha molt a guanyar amb el botí. Totes les tribus són pobres en bens materials i no hi ha articles corrents d'intercanvi que serveixin com a capital o com a valor. I finalment en aquestes societats l'adquisisció de captius per utilitzar-los com a esclaus per a l'explotació econòmica seria inútil, ja que l'economia té una molt baixa productivitat. Els captius i esclaus tindrien grans dificultats per a produir alguna cosa més que l'aliment suficinet per a mantenir-se ells mateixos.
La guerra és excepcional en aquesta mena de societat i ni es perllonga ni es registren grans nombres de morts. Genralment, l'ocassió per a qualsevol mena de baralla és deguda a un conflicte personal, sovint causat per un segrest, o una relació il·legal, o una ofensa. No hi ha evidències que la guerra sigui empresa per motius econòmics, com podria ser un botí o una adquisició territorial. Els terrioris que en una batalla es poden guanyar, en realitat representen una icomoditat per als guanyadors.
