L’Odissea ens porta un moment posterior de la història de
Grècia, que en enrunar-se la societat micènica al segle XII ane, el poble grec
s’aventura altre cop a la mar a la recerca a de noves terres i contactes comercials
, al damunt d’uns vaixells que en prou feines portaven una vela quadrada, un
pal, un espoló de proa i uns rems.
De manera lenta, des del segle X ane, van anar restablint-se
les relacions comercials a la mar egea. Això va propiciar un moviment que, a
partir del s VIII ane, cristal·litzà en el moviment d’expansió9 que coneixem com
la colonització.
En aquest escenari d’exploració i retrobament amb el mar,
Ulisses es convertirà en model d’actuació en un univers ple de perills i
misteris durant un periple en el que ell mateix viatjarà des de la condició d vell
guerrer èpic fins a heroi d’un nou mon.
Gràcies a Ulisses, els grecs d’època arcaica sabran moure’s
en un mon que canvia. Deixa enrere l’heroi que defensa el concepte d’honor
guerrer. Representa el viatge amb les seves oportunitats i els seus riscos , i
la capacitat d’adaptació a un mon sempre en moviment.
Després del col·lapse de la societat micènica (finals del s
XII ane) la majoria de la població grega vivia en petits poblats formats per
unes dotzenes de famílies. Actuava com a líder d’aquesta nova societat rural el Basileus i el marc d’actuació era l’Oikos, la Hisenda. Si el Basileus no
mantenia el lideratge corria el risc de ser substituït per altres membres de la
comunitat que hi aspiraven.
