Sapiens Sapiens

L'origen de l'Homo sapiens sapiens (representat a Europa, entre altres, pel Cromanyó), és remunta a fa uns 40.000 anys a l'Àfrica oriental. Era de pell fosca, d'una alçària mitjana d'1,80 m, nas estret i prominent, front recte, capacitat cranial entre 1400 i 1500 cc, cara baixa i ampla, pòmuls sortints, i barbeta marcada.

Mentre el Neandertal es desenvolupava a Europa i a l'Àsia occidental, a l'Àfrica oriental es produïen avenços importants: la laringe es va desplaçar cap avall i esdevingué un instrument que va permetre el naixement del llenguatge. Així, el cervell més petit del sapiens sapiens esdevingué més avançat que el més gran del Neandertal, perquè era capaç de comunicar pensaments i deduccions: l'intel·lecte vencia la força muscular.

L'Homo sapiens sapiens practicava el nomadisme: calia anar a buscar les arrels, fruites i tubèrculs, i seguir els ramats de grans animals. La seva base alimentària ja comprenia algun tipus de pa (llavors triturades i barrejades amb aigua), alcohol (provinent de la fermentació de fruits), formatge (de la llet), i mel. La recol·lecció havia adquirit més importància, perquè les noves tècniques de millora de l'alimentació vegetal havien reduït la seva dependència de les proteïnes animals. I amb aquest bagatge, fa uns  70.000 anys iniciava una onada migratòria que el portaria a depassar les fronteres africanes per poblar tot el planeta. 

La seva tecnologia denota un marcat regionalisme, fruit de diferents tradicions locals. Les eines són més lleugeres i fàcils de manipular. Es constata un més gran estalvi de primeres matèries i una gran rendibilitat en el treball; ja no trobem els pesats bifaços o els "choppers", sinó que quasi totes les eines de pedra són ara làmines extretes d'un nucli cònic sobre el que s'hi realitzen retocs per pressió. A més de pedra, les eines són de banya, ivori, os..., i apareixen noves eines (punxons, espàtules, agulles), armes (atzagaies, arpons...) i ornaments.

Les armes per a caçar experimenten variacions: trobem armes individuals ofensives, i fletxes i atzagaies, cosa que indica un desenvolupament tecnològic específic per a la confecció d'arcs i propulsors. Tot plegat ens fa pensar en el desenvolupament d'un tipus de caça capaç de capturar animals a distància: es redueix el risc i possibilita una caça individualitzada (no obliga a tots els membres a participar en la captura de peces), el que ens fa pensar en una certa divisió social del treball.

Es generalitza el costum d'enterrar els morts; sovintegen els ornaments i els enterraments col·lectius. Alguns cops s'hi dipositen aixovars de gran qualitat, amb peces provinents de llocs llunyans. Així mateix, apareixen els primers instruments musicals, com flautes d'una o dues perforacions, i les primeres manifestacions artístiques (art rupestre i mobiliar).

Per què es van extingir els Neanderthals?

Moltes són les hipòtesis que tracten d’explicar perquè els Neandertals van anar perdent un a un els seus territoris davant l’avenç de l’Homo Sapiens, quedant arraconats al sud de les penínsules ibèrica i itàlica fins a extingir-se finalment fa 25.000 anys. Quant al segle XIX es van identificar els primers fòssils de Neandertals, la resposta va semblar òbvia per als científics de l’època: els Neandertals presentaven una fisonomia primitiva, havien de ser unes bèsties que no gaudien de la nostra intel·ligència. Una interpretació basada en el prejudici. No obstant les proves empíriques recollides fins l’actualitat ens diuen ben bé el contrari: els Neandertals eren una espècia amb una intel·ligència i unes aptituds comparables a les nostres. Aleshores perquè van desaparèixer en favor dels Homo Sapiens?

La hipòtesi del conflicte armat per la supervivència de les dues espècies resulta fàcil d’imaginar però mai s’han trobat proves que ho demostrin. Ni caps tallats, ni ossos trencats... res. Una altra hipòtesis proposa que els Homo Sapiens van dur a Europa una infecció contra la cual ells estaven immunitzats però no els Neandertals, que haurien patit mortíferes epidèmies. És una hipòtesis plausible, perquè aquest fenòmen  s’ha produït en altres ocasions que han entrat en contacte poblacions humanes diferents (com quan els castellans van dur la verola a Amèrica), però tampoc s’ha pogut demostrar.

Altres explicacions identifiquen el canvi climàtic que es produí durant aquella època, al qual els Neandertals, procedents de terres fredes, no devien estar adaptats,com a causa del seu declivi. I d’altres argumenten que Homo Sapiens seria una espècie més fèrtil, amb més descendència, que tindria aviat una població més gran, capaç d’expropiar els Neandertals dels territoris amb més recursos.

Enmig de totes aquestes propostes, existeix també la que diu que els Neandertals no van desaparèixer pas, sinó que continuen vivint entre nosaltres, fruit de l’encreuament amb Homo Sapiens. Les proves genètiques realizades amb ADN antic de Neandertal, però, no han recolzat de moment aquesta hipòtesi.

La teoria ara per ara més acceptada justifica la prevalença d’Homo Sapines per un fet tecnològic que va suposar una autèntica revolució industrial.

El desenvolupament d’una nova tecnologia per fabricar armes i eines va convertir Homo Sapiens en una espècie molt pròspera, que va explotar els recursos de manera molt intensiva i va crèixer enormement en detriment dels Neandertals, que quedarien privats dels seus mitjans de subsistència tradicionals. Aquesta hipòtesi, com les anteriors, encara resta per ser demostrada.