Homo Georgicus

 Les primeres migracions d’homínids van sortir d’Àfrica en un estadi evolutiu encara molt primitiu, i amb unes eines de pedra arcaiques. Forçats pel canvi en les condicions climàtiques, que va provocar una gran sequera, els homínids van començar a caminar a la recerca de terres més fecundes. Des de la Vall del Rift van marxar nord enllà, i pels volts de fa dos milions d’anys es devien establir al Caucas, entre les mars Negra i Càspia.

Una zona en aquell temps de clima temperat, amb vegetació densa i vida animal abundant, entre el pas feixuc dels grans mamuts, amb més de quatre metres d’alçada, i la visió esfereïdora dels ullals dels felins de dents de sabre, sense oblidar lña presència de rinoceronts, cèrvols , hienes i cavalls. Havien passat uns 100.000 anys, i els homínids havien recorregut més de set mil quilònetres. Aquells colons pioners van aprendre a incorporar novetats tècniques, com la selecció de minerals de gra fi per fabricar eines més eficients, i també van fer crèixer una incipient vida social: la descoberta d’un crani d’ancià sense dents demostra que la comunitat en va tenir cura, i que algú li va mastegar el menjar, tit i que ja no era un individu productiu que contribuís a la supervivència del grup.

Però un dels problemes d'aquestes migracions rau en saber com i per on van passar de l'Àfrica cap a Europa ia l'Àsia. Fins fa poc hi havia dues teories bàsiques: la primera estima que l'Estret de Gibraltar hauria estat pas obligat per passar a Europa, encara que va haver de ser molt complicat per les grans profunditats existents i les elevades corrents. La segona, i en l'actualitat més acceptada, considera el pas previ per Àsia i, d'aquí, a Europa. La realitat ens porta a pensar que les migracions des del continent africà cap a qualsevol altre, són més complexes del que es pensava.

Aquesta espècie, molt semblant a l’homo habilis, està en transició cap a l’homo erectus. Això vol dir que és un grup de població els membres de la qual poden creuar-se entre si i produir descedència fèrtil. Amb el pas del temps, i en adaptar-se a nous medis, experimenten cavis evolutius que eventualment poden culminar en l’parició d’una nova espècie.