De mica en mica les distàncies econòmiques que
encara separaven els ciutadans pobres dels esclaus van anar escurçant-se,
confonent els uns i els altres en un proletariat miserable i anònim. Les xifres
del cens de l’any 310 aC
a Atenes donava: vint-i-un mil ciutadans, deu mil metecs, quatre-cents mil
esclaus. Cent famílies venien a tenir uns cent divuit fills, només una família
de cada vint tenia dos fills. Molt sovint el segon fill era “exposat” (quan no
ho eren tots dos), és a dir: tret fora del pas de la porta perquè es morís de
fred.
La crisi de natalitat era conseqüència de la crisi
al camp, gairebé del tot despoblat. El camp. Com que no podia defensar-se,
estava més subjecte a les devastacions durant les guerres. Els costos dels
productes agrícoles havien esdevinguts antieconòmics, ara que els cereals
arribaven d’Egipte a molt bon preu. La deforestació havia fet la resta,
sobretot s l’Àtica, els turons de la qual semblaven un desert descarnat, segons
Plató. Les mines de Laurion estaven abandonades, ara que la plata s’importava
de la Península Ibèrica
a preus més convenients; i les d’or de Tràcia estaven en mans de macedonis.
Els grecs aleshores vivien de l’artesania i del comerç principalment. En depenien en
tal extrem que molts estats, per sostreure-les dels capricis de la iniciativa
privada, van nacionalitzar les indústries principals (tèxtil - Milet, salines -
Priene, vaixelles – Rodes i Cnidos). Però el capítol principal de les entrades
eren les remeses dels emigrants, la major part dels quals no eren pas pobres,
encara que ho fossin quan se’n van anar, sinó uns propietaris de flotes i de
bancs.
Aquests eren els conqueridors del nou món, obert a
la seva iniciativa per l’exèrcit d’Alexandre. Els estats joves que es formaven
havien d menester tècnics i només la vella Grècia els en podia procurar. Un
modest agent de canvi, en arribar a Bizanci rebia l’encàrrec d’organitzar la
banca de l’Estat. Un petit empresari marítim, només que tingués una mica de
pràctica podia confiar-se el comandament d’una flota. Eren gent que guanyaven
molt, robaven tant com guanyaven i es preparaven una vellesa tranquil·la a la pàtria invertint-hi els estalvis en
cases i edificis. La vida a les ciutats gregues, en aquestes circumstàncies, esdevenia
cada dia més refinada.
Les dues indústries més florents eren la del vestir
(masculí i femen) i la dels sabons. També absorvia molts recursos privats els
llibres, perquè la llengua grega s’havia ara convertit també en la llengua
oficial d’Egipte, Babilònia, Pèrsia... La producció es va començar a fer en
sèrie, ocupant milers d’esclaus especialitzats. El papir importat d’Alexandria
proporcionava un material excel·lent.
